Art de frontera és la primera exposició individual i la primera gran exhibició de poesia visual de l’escriptor i artista Jordi Prenafeta. Es tracta d’un projecte monogràfic sobre les fronteres polítiques, físiques i mentals que ens empresonen, materialitzat en diversos llenguatges artístics: la poesia, la narració, la poesia visual, la poesia objecte, la pintura, l’assemblatge, la música, l’acció, la instal·lació i l’art de carrer. L’exposició, que inclou obra gràfica, plàstica, textos, àudios, vídeos i instal·lacions, és de temàtica social i d’un alt valor educatiu, amb obres que tracten aspectes punyents del món actual com les desigualtats econòmiques, les migracions o la guerra, i fomenten valors positius com la llibertat, el mestissatge i la solidaritat.
La mostra, que es va presentar a la Galeria Espai Cavallers de Lleida el setembre de 2022 amb gran èxit de públic, té vocació de circular en gira pel territori i s’ofereix als municipis, galeries i entitats que la vulguin acollir. El llibre Art de frontera, publicat per l’Àgora Literària de Ponent, recull totes les obres del projecte, textos inèdits de l’artista, un pròleg de la crítica d’art Montse Frisach, continguts audiovisuals i una extensa documentació textual i gràfica sobre el procés de producció del projecte.
Una frontera és una línia imaginària on pretesament s’acaba alguna cosa. Però les coses mai no s’acaben tan fàcilment com traçant-hi una ratlla a sobre. En realitat, passa justament el contrari: una frontera és sempre el lloc on alguna cosa comença. I comença no pas del límit ençà o enllà, sinó en el límit mateix. Perquè tot límit és un repte de superació, i tota frontera és una invitació a travessar-la. Un límit fronterer és, doncs, la llavor implícita d’un conflicte, d’un front permanentment obert que lluita per traspassar la ratlla, transgredir-la, transcendir-la. No debades, el mot frontera és un derivat de front. I un front és també un drama humà: l’esforç i el desgast de la lluita que l’obstacle comporta.
Però la incisió que talla el territori inflama la zona i n’hipertrofia inevitablement l’activitat: el comerç, el contraban, l’intercanvi, la migració i, en definitiva, el desig de continuar passant, més que mai. La hiperactivitat cus la ferida, la cauteritza, l’assumeix com a pont i no com a mur, i la tenacitat del trànsit esdevé un nou valor compartit a banda i banda, un nou tret de la indeleble identitat comuna. Un cop consolidat el vincle, la cicatriu endureix el teixit i uneix amb més força i promiscuïtat la terra que la ratlla pretenia dividir. La frontera és la pell amb què els territoris fan l’amor i amb què els pobles troben la concòrdia allà on els estats cerquen la discòrdia.
Jordi Prenafeta
Extracte del pròleg del llibre ART DE FRONTERA
Jordi Prenafeta, escriptor i professor de llengua catalana, ha afegit un nou i ample camí a la seva trajectòria: el de les arts visuals, amb expressions que inclouen des de la poesia visual fins a la performance, la instal·lació, la pintura mural i l’obra gràfica.
Prenafeta és, de fet, un creador que practica l’art expandit. Els diferents mitjans i formes d’expressió que utilitza no són res més que eines per a difondre allò que vol dir. I és que dir és, en definitiva, el seu objectiu principal, sense trair mai el seu compromís social. Cap obra seva, ni literària ni visual, s’ancora en un esteticisme sense contingut. Prenafeta advoca per un art que, en la mesura del possible, contribueixi a fer el món més solidari, més amable, més divertit; en definitiva, millor.
Art de frontera parla tant de les fronteres geogràfiques i administratives com de les fronteres mentals, aquelles que tansovint ens posem nosaltres mateixos i que ens impedeixen avançar. Art de frontera constitueix una gran metàfora sobre la por a l’alteritat i una crítica aguda i directa sobre els límits, els prejudicis i els obstacles que el sistema polític i social ens imposa col·lectivament i individualment i que impedeixen que es desenvolupi una societat més justa i igualitària.
Jordi Prenafeta no renuncia, doncs, a la seva essència com a filòleg i poeta, però les seves paraules han traspassat altres fronteres, han travessat les línies de creus i ratlles i s’han endinsat en un territori mestís i divers, on les arts visuals, les teatrals i la literatura conviuen naturalment, es barregen i es fonen en una ambiciosa recerca de l’art total.
Montse Frisach, crítica d’art