L’envelliment és un tema del qual he departit moltes vegades. A qui no el preocupa envellir? La gerascofòbia és la por irracional a l’envelliment. En el seu desenvolupament, intervé l’actual imatge negativa del que implica ser una persona gran.
L’envelliment no és només qüestió de gens sinó de com es llegeixen o s’expressen aquests, va manifestar al seu moment el famós biòleg Francisco José Iborra..
Quan som nens estem desitjant fer-nos grans i quan som grans temem envellir. Comprendre o entendre que és la vellesa no és una cosa senzilla, ja que hi ha diverses maneres de percebre-la, per tant, es considera molt important revisar primer els tipus d’edats que poden existir a l’ésser humà, pel fet que a través d’aquestes es podrà tenir un primer acostament. Per exemple Per a què fem servir l’expressió tercera-edat? És un terme antròpicosocial que fa referència a la població de persones grans o ancianes. En aquesta etapa de la vida és quan el cos es va deteriorant i, per tant, és sinònim de vellesa i ancianitat. Quan un arriba a certa edat, com és el meu cas, es coneix millor que mai, ha adquirit experiència, gnosi……. Són raons més que suficients per estimar-se un mateix i tenir seguretat i autoestima.
Actualment, podem parlar que la perspectiva de la vellesa està canviant. Diverses investigacions demostren que les persones d’edat avançada cada cop tenen una esperança de vida més elevada i, en molts casos, gaudeixen de millor salut. L’edat és simplement la quantitat d’anys que t’ha gaudit el món. És important tenir una brillantor a les teves arrugues.
Sense cap discussió tot ésser humà està sotmès a adaptar-se als canvis que la vida li ofereix. Jules Renard (Gran escriptor i dramaturg francès), ens va deixar aquesta frase: “La vellesa existeix quan es comença a dir. No m’he sentit mai tan jove”.
PERE SERRET BESA