Talarn inaugura a la Biblioteca l’exposició ‘Geografies Vallverdú’, que recull una producció de 303 obres que “impressiona, esgarrifa, emociona i ens omple d’orgull”

El Claustre de l’hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida ha acollit  la inauguració de l’exposició ‘Geografies Vallverdú’, una mostra produïda per la Diputació de Lleida a través l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb la Universitat de Lleida, dipositària del fons Vallverdú, i la mateixa Biblioteca, i amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ajuntament de Lleida.

Geografies Vallverdú es podrà visitar fins al 20 de juny a la Biblioteca Pública de Lleida i posteriorment iniciarà una itinerància per diversos punts.

L’acte inaugural d’avui ha comptat amb la participació de Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida i de l’IEI; Miquel Pueyo, alcalde de Lleida; Antònia Capdevila, directora de la Biblioteca; el vicerector de Cultura i Extensió Universitària de la UdL, Joan Busqueta; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; i la comissària de l’Any Josep Vallverdú, Carme Vidalhuguet, a més del mateix escriptor. Per part de l’IEI també hi han assistit Estefania Rufach, vicepresidenta 2a de la Diputació i vicepresidenta de l’IEI, i Joan Josep Ardanuy, director de l’IEI.

En la seva intervenció, Joan Talarn ha explicat que l’exposició s’inauguri un 14 d’abril “no és casualitat”, sinó que “va ser una voluntat expressa de l’autor perquè fos així”. Fent història, Talarn ha explicat que el 14 d’abril de l’any 1931, Vallverdú tenia 7 anys, “amb la qual cosa podem dir que, com tants altres intel·lectuals, són fills d’aquella República que no va poder ser, però que va generar individualitats, que han estat fonamentals, després, per la recuperació nacional democràtica de la cultura i la nació catalana”. En aquest context, Talarn ha destacat que “avui és un gran dia per fer un homenatge a l’autor, a la seva generació i a l’anhelada República, que esperem que quan torni sigui catalana”.

Talarn ha remarcat el fet que aquesta serà “la primera vegada” en què es veuran “les primeres edicions de l’obra tota de Josep Vallverdú, més de 300 títols”, una fita que mereixia que “no es mostrés només a Lleida, sinó a tot el país”, perquè “l’obra d’un escriptor pertany a la llengua en què és escrita, sense adscripcions territorials, per molt que nosaltres ens el sentim ben nostre, Josep Vallverdú”. Aquesta fita ha estat possible, segons Talarn, gràcies a la “suma de complicitats” amb la UdL i la Biblioteca Pública.

El resultat de tot plegat és una mostra que presenta “vida i obra de Josep Vallverdú, perquè tal i com ja vaig dir el dia de l’obertura de l’Any Josep Vallverdú a l’Auditori, Vallverdú és un home de geografies: Lleida, Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Balaguer, en una primera estada als  60, Puiggròs i les Borges Blanques, L’Espluga de Francolí i novament Balaguer”, ha dit el president tot recordant el periple vital de Josep Vallverdú, una figura que “en totes les seves geografies, hi ha arrelat, ha donat, però de totes les seves geografies, Josep Vallverdú n’ha rebut”.

Talarn ha insistit en fer palès el volum ingent de l’obra de Vallverdú, i en aquest sentit ha recordat que “avui presentem la part impresa del que ell deixa a la cultura catalana en format llibre: 303 títols. Aquí no hi ha ni els milers d’articles de premsa i de revistes, ni els textos de totes i tantes les seves conferències”, per concloure que “la producció de Josep Vallverdú impressiona, esgarrifa, emociona i ens omple d’orgull”. Per tot plegat, Joan Talarn ha reiterant que “el país que coneixem avui no el podem entendre sense les geografies viscudes per Josep Vallverdú, que és la geografia de Catalunya. Un agraïment sincer, Josep, per haver-nos donat tant”, ha acabat el president de la Diputació.

Josep Vallverdú ha volgut compartir una anècdota amb tots els presents, explicant que els autors que vivien a Barcelona i eren coneguts, anaven per les editorials i podien triar els llibres que volien, però que aquells textos que no volien li enviaven a ell. Preguntat sovint sobre com es poden escriure tants llibres, Vallverdú ha explicat que “escrivint una mica cada dia s’escriuen 300. Si cada dia escrius dos fulles, a final de mes tindràs un llibre”. Davant de tot el públic, Vallverdú ha confessat que “no he deixat d’escriure mai” i ha assegurat que “mentre hi hagi salut, continuaré escrivint”. Un desig, que ha estès per a tots els presents, “que puguem acabar l’any feliçment”.

La mostra ‘Geografies Vallverdú’ és l’aportació de l’IEI a l’Any Vallverdú, que celebra el centenari de l’escriptor. Es tracta de la primera exposició que presenta tot el conjunt d’obra imprès de Josep Vallverdú, i va acompanyada de tota una programació d’activitats, tot recorrent els 100 anys de la vida de Vallverdú i oferint al visitant la possibilitat de conèixer els 303 títols de la seva obra en primera edició, des de la literatura infantil i juvenil, passant pels llibres personals (memòries, biografia i autobiografia, dietaris, semblances i llibres de viatges) fins a la narrativa per a adults, l’assaig, la poesia o la traducció. Es tracta, doncs, d’un fons amb cadascuna de les primeres edicions, reedicions i traduccions de les obres de Vallverdú, que és el que està dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Lleida.

Comissariada per Carme Vidalhuguet –a la vegada comissària de l’Any Vallverdú–, conjuntament amb la directora de la Unitat de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida, Montse Larios, i la directora de la Biblioteca Pública de Lleida, Antònia Capdevila, la mostra presenta també imatges, objectes i fotografies que ens permeten conèixer la vida i l’obra de l’escriptor, així com també la seva activitat acadèmica i el seu activisme.

L’exposició tindrà caràcter itinerant, atès que, un cop abandoni la Biblioteca Pública de Lleida, té previst viatjar al Palau Robert de Barcelona, a la Biblioteca Carles Rahola de Girona i al Tinglado 1 del Port de Tarragona.