Fa uns dies la premsa local es feia ressò de que Lleida, estava a la capçalera de les ciutats percebudes com a mes brutes del estat espanyol,
en front això el govern municipal al·legava una sèrie de causes per justificar-ne dita situació, entre elles las mancances per les dificultats produïdes durant el període de pandèmia, com si aquestes fossin en exclusiva de la nostre ciutat, l’altre d’un deficient contracte amb la empresa adjudicatària del servei de neteja, cosa que sens dubte que cal resoldre amb la major celeritat i com a darrera, malgrat no la menys important, el incivisme general imperant, que també es un fet destacable a Lleida i que caldria afrontar decididament amb més control i mesures coercitives, tasques que espero que en la renovació del proper consistori es prenguin amb consideració.
Tanmateix hi ha un altre element que contribueix a oferir aquesta desagradable imatge com es la proliferació d’excrements d’aus, en especial de coloms ja siguin tudons, coloms roquers o tórtores turques, tan se val.
Anys endarrere els coloms inspiraven tendresa i bons sentiments, no en debades es representà la pau amb un colom amb una branca d’oliva, pres de la iconografia religiosa, però aquesta imatge ha mutat fins a ser a ser considerat com una espècie de rata alada, que des de fa un temps s’han convertit amb una autentica plaga urbana, a més aquesta invasió es imparable ja que a les ciutats han trobat un nínxol ecològic perfecte, que ofereix aixopluc, aliment amb abundància i sense depredadors naturals que limitin la seva expansió, que donada seva taxa de reproducció anyal, provoca un creixement exponencial en el nombre d’exemplars.
Tan és així que ara estem patint tots les conseqüències d’aquesta superpoblació descontrolada, doncs tots els carrers estan empastifats d’excrements que cal sortejar en el millor del casos, perquè també és molt fàcil que en qualsevol moment puguis rebre directament un regal d’aquests sobre el cap i/o la roba, i de manera quasi inevitable en els vehicles aparcats doncs la majoria de plaçes estan situades devall zones arbrades, cosa aquesta molt d’agrair, però que obliga als conductors tot i ser places de pagament regulat, a una despesa addicional per neteja degut al desagradable estat en que queden els vehicles, després d’una estona d’estacionament
La consciencia ecològica dels darrers anys, i el respecte pels animals ens obliga a ser curosos amb ells, però com a ciutadans necessitem solucions, per no patir aquesta degradació continua del mitja urbà, la neteja no és tan sols una necessitat estètica és fonamentalment una qüestió higiènica, si per consciencia animalista no es pot procedir a la eliminació física de exemplars, tinc entès que hi ha pinsos esterilitzants que distribuïts homogèniament per tota la ciutat, podrien evitar el creixement de la població de coloms en l’àmbit urbà, el que a la llarga també propiciaria la seva disminució progressiva. En definitiva l’important és que cal cercar solucions per millorar la deficient imatge de neteja que dona Lleida, i la eradicació del excés de coloms es un element imprescindible.
Jordi Testar Juncà