Senzillament, la ment.

Vivim temps d‘anorèxies, vigorèxies, de culte al cos, fem molt esport per sentir-nos actius a tota hora, cuidem l’alimentació en tot moment però, cuidem la ment? Fem treballar la musculatura per tenir una pell suau i turgent però, fem treballar la ment? Ens prenem tot de suplements però, com nodrim la nostra ment? Fem exercici i després, per relaxar-nos, fem estiraments però, com relaxen la nostra ment?

La ment, aquella altra part de nosaltres, la que no veiem però que està present en tot moment. Quan ens movem, ella controla i coordina tots els nostres moviments i és necessària per gaudir-ne plenament. Quan parlem i ens comuniquem, ella ordena les paraules i en facilita un bon enteniment per tenir una bona comunicació i encomanar il·lusió. Quan estem saturats i el món ens cau a sobre com un bloc de ciment, ella el fa desaparèixer i ens mostra el sol i els núvols blancs  durant el dia i la lluna, les estrelles i els planetes a la nit, escampats pel firmament. Ella, la que posa llum a la foscor, la que pinta els grisos de colors, també necessita que la cuidem.

Ella necessita veure-hi clar i, per a que tingui un bon funcionament, estalviem-li preocupacions i toxicitats que la puguin fer sentir incòmodament. Una estona de meditació, un bon descans, poden ser, per a ella, un bon aliment i segur que ens ho agrairà infinitament.