No anem bé, gens bé! Tant com ens delim per estrenar el que sigui, per encetar coses noves, i tan poca estima que tenim pels dilluns; ells que ens obren la porta a cada setmana, a les sorpreses que ens tenen reservades exclusivament per a cadascun de nosaltres.
Què en som de desagraïts! Doncs, a mi m’encanten i si com avui ens han portat pluja, encara més. Potser és que m’agrada polemitzar, anar a contracorrent, un aplaudiment pels dilluns! El d’avui obre i tanca. Obre la setmana i tanca els dilluns del mes de març.
Ja durant la nit sentia la pluja repicant a la teulada i, com que també sóc una mica cagadubtes mandrós, no acabava de tenir gaire clar lo d’anar a córrer, tot i que “toqués” fer-ho. Amb el dubte arribava també la pregunta habitual per aquests casos: “cóm et sentiràs si vas a córrer?” La resposta és sempre la mateixa, també: “Feliç!” I els dubtes desapareixen.
Només depèn de nosaltres omplir el nostre dia a dia d’il·lusions. Si fem la feina amb il·lusió, ja no és feina, és un gaudi, un plaer immens. És necessari treballar amb cara de gos? No, oi? Avui, el dilluns m’ha fet un bonic i encoratjador regal; tafanejant en l’aplicació que utilitzo quan surto a córrer, he vist que, fa deu anys, no anava gaire més de pressa que aquests dies i prou content que estava.
Manta vegades, petites sorpreses com aquesta poden esdevenir de gran ajuda quan veus que encara queden millores per aconseguir i, què més se li pot demanar a un dilluns sinó il·lusions?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA