Sr. Director:
Aquest diumenge que ve farà ja 4 anys que va començar amb més de 500 testimonis el “Macro-Judici del Suprem” sobre el “Procés Independentista”. Ocasió altrament adient, doncs, per a iniciar la crònica i els fastos en recordança de tant notable efemèride, tal vegada com a puntal assenyat per posar-hi fil a l’agulla a la propera i esperada creació a Lleida d’un “Centre d’Interpretació de la Guerra Civil i Postguerra”.
L’endemà mateix del referit diumenge objecte d’aquest aniversari, tota la gamma de professionals de la televisió autòctona de TV3 eren allà per retransmetre “in situ” el Macro-Judici, així com també en directe una manifestació multitudinària contra el judici al Procés, estesa des de plaça Espanya a la Gran Via de Barcelona fins a la Universitat Central, amb una muralla humana de 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana o mig milió segons els organitzadors, clamant tothom al crit estentori de “votar no és delicte” i amb una tertúlia d’anàlisi simultània moderada per “Ariadna Oltra” (µ1979). A més, els informatius del “Telenotícies vespre” de la televisió catalana van captar 463.000 espectadors i a continuació el programa FAQS en congregava altres 344.000 en la projecció inicial d’una “docu-sèrie” sobre el judici del Tribunal Suprem contra els “líders del Procés”.
En la projecció a Espanya de la “docu-sèrie” sobre el judici del Tribunal Suprem els hi tocava primer el torn a Jordi Turull (µ1966) i a Raül Romeva (µ1971), empresonats mascles des del dia 1 del mes a “Soto del Real” junt amb Jordi Cuixart (µ1975), Jordi Sànchez (µ1964), Oriol Junqueras (µ1969), Joaquim Forn (µ1964) i Josep Rull (µ1968). Tanmateix, si canviaves de canal televisiu la manifestació es feia invisible. Per posar-ne un exemple, just al començar programa de tarda el “Canal 24 Horas” de TVE (televisió pública de l’Estat), només es van veure les armilles grogues de França i no pas mostrar el groc que envaia la Gran Via de Barcelona.
Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) va obrir el 2 d’abril del 2019 la via penal contra “Quim Torra” per desobeir la seva ordre en no haver tret els “llaços grocs” de la façana de l’edifici del Palau de la Generalitat.
I ens avancem a les eleccions legislatives del dia 28 d’abril amb el debat a TV3, a les 10 del vespre del dilluns 22 d’abril, diada de “la Mona de Pasqua”, moderat per Vicent Sanchís (director de la cadena televisiva catalana, µ1961) amb la participació de Jaume Asens (Comú-Podem), Gabriel Rufián (ERC), Laura Borràs (JxCat), Meritxell Batet (PSC), Inès Arrimades (Cs) i Cayetana Álvarez de Toledo (PP). El debat va tenir 810.000 espectadors i un 31,5% de quota de pantalla.
Sobre aquesta ùltima, o sigui la “Cayetana”, cal subrayar que com tota la prole de la noblesa de rang té un cognom llarguíssim (“Àlvarez de Toledo i Rodrigo Díaz de Vivar”) i per tant en el seu cas l’acrònim o abreviatura és CAT, igual que la sigla de Catalunya. Vés quina casualitat, oi? Va venir a Barcelona juntament amb l’Aznar (µ1953) i va aconseguir la fotografia que buscava i que la premsa de Madrid va reproduir en portada al diari “Abc”, mentre que l’Aznar va tenir els bemolls de dir que el feixisme havia començat a Espanya amb els escamots d’“Estat Català”, quan en realitat el que féu Lluís Companys el 6 d’octubre de 1934 és proclamar la Estat Català dins d’una República Federal Espanyola. Si l’Aznar hagués llegit alguna cosa sabria que, ja pels volts de 1922-23, sorgí a Barcelona un grup feixista i espanyolista anomenat “La Traza”.
Ara bé, potser a l’Aznar li sonen “Onésimo Redondo” –sí, el de Quintanilla de Onésimo, a Valladolid– i “Ramiro Ledesma Ramos”, que l’octubre del 1931 fundaren a Madrid les “Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista”, de caràcter inequívocament feixista. I no parlo de “José Antonio” ni de “la Falange”, perquè tothom sap que l’Aznar fou un jove falangista “joseantoniano”, abans de ser pseudo-demòcrata de tota la vida com ara presumeix! En resum, que la campanya electoral es va fer en barrabassades i clau catalana. Vegem-ho fil per randa:
Els primers sondejos electorals per al “Congrès de 350 Diputats” dibuixen gairebé l’endemà mateix del seu anunci un escenari de governabilitat difícil segons els baròmetres d’“El Periódico”, el CEO i el CIS per aquest ordre consecutiu, més la mitjana aritmètica al final entre parèntesi:
* PSOE: 115–117 // 120 // 123-138 // (122,6) escons.
* PP-Popular: 75-77 // 85 // 66-76 // (75,8) escons.
* Cs-Ciutadans: 44-47 // 56 // 42-51 // (48,0) escons.
* Comú-Podem: 36-39 // 33 // 33-41 // (36,4) escons.
* Vox: 43-46 // 24 // 29-37 // (35,8) escons.
* ERC: 16-17 // 12 // 17-18 // (16,0) escons.
* PDECat (JxCat): 2-3 // 5 // 4-5 // (3,8) escons.
Entre les “Tres Dretes” pregonant arreu el crit d’“antes facha que rota” sumarien plegades uns 160 diputats, // ERC arrasaria a Catalunya amb 16, // i el PDECat només en tindria 4. D’altra banda, el diari “La Vanguardia” frenava la caiguda del PP amb 97 escons, augmentava fins a 60 Ciutadans i escantellava Vox fixant-ne sols 16, per deixar si fa no fa el PSOE amb 119 i Comú-Podem en 32 escons pelats.
Pel que fa als sondejos electorals concernents estrictament als 48 escons de diputats catalans al “Congrès General de Diputats” segons l’enquesta del CEO del 6 d’abril del 2019 vegeu-ne les xifres entre parèntesi () i la realitat posterior treta entre claudàtor [ ]: ERC guanyaria (14-15) [15] // PSC a l’alça (11-13) [12] // Comuns-Podem cau (7-9) [7] // JxCat (5-7) [7] // Ciutadans Cs només es manté (5-6) [5] // PP també cau (2) [1] // Vox aguanta (1) [1] // CUP (0) [0].
I tocant als 135 escons que el “Parlament Català” tenia el 6 d’abril del 2019, el repartiment per partits era el següent de més a menys segons enquesta del CEO: ERC (40-43), // Ciutadans Cs (28-29), // JxCat (22-24), // PSC (21-23), // Comuns-Podem (8-9) // CUP (8) // PP (3-4) // Vox (0,0).El mateix dia els resultats de l’enquesta donaren un 78,7% de ciutadans catalans que volien fer un “Referendum d’Autodeterminació” i alhora un 75,9% manifestaren preferir “la República” enfront d’un 12,3% que estimava “la Monarquia” com el millor sistema de govern.
Tot seguint el dens calendari electoral del decret de convocatoria, el dia 5 de març es van dissoldre les Corts, // el 2 d’abril convocatòria de les municipals, // el 12 d’abril s’inicià la campanya electoral, // del 18 a 22 d’abril: el descans de les vacances de Setmana Santa // 27 d’abril: jornada de reflexió, // 28 d’abril: Eleccions Generals // 10 de maig: inici campanya de Municipals // 23 de maig: últim dia constitució de les Corts, // 25 de maig: jornada de reflexió a les municipals, // 26 de maig: Eleccions Municipals, // 13 juny: constitució d’Ajuntaments.
D‘acord amb l’anterior calendari, i un cop finida la campanya eixelebrada i llunàtica de la dreta post-franquista, finalment tingué lloc la celebració el 28 d’abril de les Eleccions Generals, amb un total de 36.893.976 votants espanyols, dels quals 5.588.096 (15,15%) eren ciutadans residents a “Catalunya”, cridats tots a votar avui per elegir 350 diputats i 208 senadors a nivell estatal. Mentre que “Catalunya” n’escull 48 diputats (13,7%), un més que el 2016 a partir del cens de ciutadants amb dret a vot, l’aportació de diputats per algunes regions de la resta de territoris de major a menor seria de 61 (17,4%) d’Andalucia // 37 (10,6%) de Madrid // 32 (9,2%) de València // 18 (5,2%) del País Basc // 10 (2,9%) d’Extremadura // i 8 (2,3%) de Balears, totalizant el conjunt descrit un majoritari nombre de 214 (61,1%).
El repartiment percentual real d’escons per partits de major àmbit territorial en les Eleccions Generals fou d’un 35,14% pel PSOE (123, o sigui igual als atribuïts en la mitjana d’enquestes), // en segon lloc 18,86% pel PP (66, i baixada per tant dels casi 76 previstos), // a continuació un 16,29% per a Ciutadans (57, més doncs que els 48 estimats), // segueix un 12,00% de Comú-Podem (amb 42, per sobre dels 36-37 que es presumien), // i per acabar un 6,86% assignats a Vox (24, molt per dejús dels 36 espifiadament previstos com a mitjana d’enquestes). Tot apunta en consequència cap a un govern del “PSOE” amb connivència de “Comú-Podem” per abastar un 47,14% dels vots i atès el poc que li falta per assolir la majoria absoluta del 50% s’explica l’ulterior indulgent nexe en benefici recíproc de comptar també amb “ERC” (4,29%) i potser quelcom de “Bildu” (1,14%), per intercanviar els seus vots a canvi de l’estira i arronsa d’una hipotètica “Taula de Diàleg” (?)
* Continuarà,
Santiago Suñol i Molina