Fa respecte tractar de temes sobre el que experts més qualificats ja expressen les seves opinions, però, tot i això, davant la deriva actual per la qual es mou la geopolítica mundial, vull exposar sintèticament la meva interpretació, donada la inquietud que ens genera als europeus, els canvis de posicionament internacionals iniciats en el segon mandat presidencial als EEUU, de Donald Trump, pèl qual ens afecten, malgrat que no tenir ni veu ni vot amb la seva elecció.
Hem vist com s’ha produït un gir de 180 graus en les actituds públiques anunciades i desenvolupades per el dit mandatari, en el posicionament dels EEUU en la guerra entre Rússia i Ucraïna, i com de retruc ens afecta, allunyant-nos de la zona de confort en què estàvem acomodats els europeus, amb la retirada del seu paraigua protector com soci militar majoritari de l’OTAN, fet que ens deixa desprotegits envers Rússia i la seva política imperialista, obligant a un replantejament urgent de l’estratègia europea en defensa.
Potser és massa tard, Europa ha perdut les últimes dècades intentant consolidar només una unió econòmica, amb un munt de normatives i regulacions, que junt amb la deslocalització industrial, ha provocat que perdéssim avantatges competitives en un món cada cop més globalitzat fins i tot les econòmiques, per no dir les innovacions tecnològiques i militars de les quals hem estat absents, al no haver-se implementat amb decisió una veritable Federació política, amb institucions fortes, que actuïn unitàriament amb una sola veu, a causa de les reticències per part dels estats de delegar quotes de sobirania.
Tanmateix, ara estem un mal moment per decisions unitàries, ja que la divisió i la desunió han crescut arreu amb el creixement de partits d’extrema dreta, molts d’ells clarament antieuropeistes, i que ja governen a molts països, mentre que en altres estan a punt de fer el sorpasso. Fet motivat en gran manera pel rebuig popular a una immigració descontrolada, amb una manca de capacitat o voluntat per aconseguir la seva integració, junt amb una insatisfacció general envers l’intervencionisme normatiu comunitari, que es percep com una institució aliena.
En un bany de realitat ens adonem que hem passat de l’eurocentrisme europeu, a una situació perifèrica i de subordinació, pensàvem que l’humanisme europeu i la democràcia eren espill pels altres pobles, però la veritat és que al llarg de la història ens hem guanyat l’animadversió de la resta del món, amb la nostra prepotència, amb el nostre cinisme moral, històricament hem subjugat mitjançant la conquesta i aniquilació pobles sencers, també hem practicat l’esclavisme, el colonialisme i al clientelisme postcolonial per explotar els recursos aliens sense repercutir guanys.
En definitiva, donat que el panorama no és massa encoratjador, si volem sortir de l’atzucac només ens queda canviar urgentment de xip per poder continuar rutllant.
Jordi Testar Juncà