Des del gener del 2021, abans de les eleccions catalanes, Plataforma per la Llengua i diverses entitats professionals ja van presentar un decàleg amb mesures per al sector audiovisual que preveia la necessitat d’abordar la transposició de la directiva. En aquest sentit, es proposava d’establir unes obligacions lingüístiques de mínims i donar marge competencial a les comunitats autònomes per establir-ne d’addicionals i per poder regular, entre d’altres, en l’àmbit de les plataformes de vídeo a la carta.
Després de la publicació de l’avantprojecte de llei de l’audiovisual, presentat el juny pel govern espanyol, Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i directors Professionals de Catalunya (AADPC) van presentar una sèrie d’al·legacions al text, que menysprea la realitat plurilingüe de l’Estat. Les entitats reclamen, per exemple, que la nova llei obligui les plataformes de vídeo sota demanda, com Netflix, Disney+ o HBO, a tenir com a mínim el 60% del seu catàleg en llengües estrangeres disponible en versió doblada i subtitulada en català, aranès, basc o gallec.
Fa mesos que ambdues entitats estan treballant per tal que es modifiqui el text actual. A més, s’està convocant entitats sectorials per construir un front comú en contra de l’actual avantprojecte i a favor d’una llei de l’audiovisual que protegeixi i fomenti les llengües oficials diferents de la castellana.