SENYOR DIRECTOR:
Recentment Lleida, s’ha apuntat al carro del muralisme de carrer, fet que ja s’ha fet servir per promocionar grans ciutats com Brussel·les, o petits pobles com el mateix Penelles a les nostres contrades, aprofitant mitjanceres i murs atrotinats a resultes moltes vegades del enderroc de edificis confrontats. Aquí ara podem parlar del mural de les cigonyes a l’avinguda el Segre, el de l’escola d’idiomes i més recentment els creats dins el potFest al barri antic que donen una nota de color molt positiva a una zona degradada amb excés.
Arrel d’una conversa mantinguda amb un amic que ho ha plasmat en una sèrie de vídeos penjats a la popular xarxa youtube, ha fet que m’interesses per tota mena de manifestació artística a peu de carrer, aprofitant la meva activitat com a flâneur. Així que mentre dono tombs per tota la ciutat, observo que juntament amb els murals anomenats prèviament , n’hi ha molts d’altres, habitualment de caire reivindicatiu, però tots ells força interessants tan en les formes com amb el missatge que trameten.
Dins que aquest art de carrer, cal esmentar els graffitis, que normalment s’identifiquen amb ambients alternatius, car no es poder posar al mateix sac, els garagots que embruten indiscriminadament façanes, portes i monuments fet censurable com qualsevol bretolada, dels treballs creatius que es practiquen en espais habilitats, que cal valorar per la seva tècnica acurada i el fort impacte visual dels dibuixos formes i colors, malgrat ser conscients que els seus missatges i estètiques son provocadores i trencadores, però l’art acostuma ser sempre així, més quan te una vocació popular i efímera que defuig de qualsevol academicisme.
Tanmateix hi ha repartits arreu, una gran varietat de locals i pàrquings decorats amb pintures a les seves façanes i/o portes que apleguen temàtiques molt diverses, tot i que són freqüents les relacionades amb l’activitat que es desenvolupa o desenvolupava dins del local implicat, altres se inspiren amb la seva denominació , però sens dubte la majoria tenen l’encant d’un treball acurat, àdhuc d’una vena artística prou remarcable.
A vegades potser Lleida no és tan la ciutat grisa i bruta que acostumem a menystenir, doncs els racons mes insospitats, si es miren amb detall, amaguen notes de color practicades per artistes urbans, alguns reconeguts, però la majoria executats des de l’anonimat que són una mostra d’empremta, inquietuds i creativitat ciutadana que malgrat la seva modèstia permet gaudir lliurement a tots els vianants, de unes obres d’art gens menyspreables.
JORDI TESTAR JUNCÀ