Tots estem en contra de les guerres i lluites violentes, de morts i destrucció, sempre hem estat pel diàleg i la pau, com procediment per assegurar la convivència i les llibertats al mon, pero la realitat actual ens la imposa la dinàmica política mundial.
No es la que volem, si no la que ens imposa la dinàmica de la resta del mon, i nosaltres tenim l’obligació de protegir la nostra població i el nostre país. La dinàmica real existent al món és encara la de la lluita violenta per dominar l’espai econòmic i polític dels altres, i nosaltres estem dins d’aquest mon, que a mes a mes n’és l’únic. A l’Europa occidental hem viscut d’il.lusionats, des del final de la segona guerra mundial, de que estabem protegits militarment, davant d’amenaces exteriors, les quals vam voler ignorar i minusvalorar.
Nosaltres els catalans hem assolit plenament la nostra condició d’europeus, com una supranacionalitat. Com europeus teniem un soci exterior que ens assegurava la nostra seguretat, els USA, però ara això s’ha quedat en un no res, que de sobte i unilateralment s’ha acabat, nosaltres ens vam equivocar i ell ens ha enganyat. Ara ens trobem sense seguretat militar, que ens garanteixi la nostra llibertat, integritat, la del nostre poble i la d’Europa. S’ha vist clarament que no valen les paraules ni els argument, ni la llei, ni la mutua lleialtat, ni tenir la raó. Malauradament ara s’ha de bastir amb urgencia, una força militar suficient per ser dissuasòria, davant de possibles agressors exteriors, els que siguin.
Una força que asseguri les nostres llibertats. el nostre estat del benestar, que tant ens a costat i ens costa. La nostra defensa ha d’incloure la seguretat contra el narcotràfic, contra els atacs cibernètics, el terrorisme, l’immigració descontrolada, etc, tot i que el potencial agressor històric, que ho ha estat realment en varies ocasions, més important el tenim a l’est, n’és la Rusia de Putin de Stalin o dels Zars, amb els seus anhels de restaurar l’imperi zarista-soviètic, i així tapar els seus fracassos interiors economics i socials, amb accions com van ser les annexions violentes de mitja Polonia, Estonia, Letonia, Lituania, Finlandia, Chechenia, Georgia, o les fortes intervencions a Hungría, Checoslovaquia, la DDR, i ara la brutal d’ Ucraïna amb dotzenes de milers de morts civils, saltant-se acords i tractats, i ara a mes a mes un altre potencial i nou agressor exterior, els USA, apropiant-se els minerals dels ucrainesos o de Groenlandia, déu n’hi do.
Per un altre costat, no volem discusions dogmàtiques històriques, entre militarisme si o no, ara això esta desfassat. Volem solucions concretes al problema que tenim ara. La solució crec que és, primer, hem d’aprovar amb urgencia els pressupostos de defensa, i després muntar les forces armades adequades i suficients per a ser dissuassoris, amb personal nou adequat, amb armament actual fabricat totalment a Europa, i aquí si que demanen amb molta cura i de manera rotunda, en no tornar a crear un cos militar classic espanyol, amb personal anticatalà i antidemocràtic, convençut i cregut de que es la esencia de la patria, per davant i per damunt de la voluntat popular, és a dir clarament no volem un nou exèrcit com el franquista o tradicional espanyol, volem amb rotunditat unes forces armades democràtiques i respectuoses amb Catalunya, i com a afectats històrics fortament i injustament agredits que som, volem tenir participació en la formació del nou cos militar, perquè no sigui anticatalà ni antidemocrata.
Per un altre costat, tot i entenent que no hi han miracles, i la defensa n’es ara una prioritat, demano que la quantia dels seus pressupostos no afecti, o afecti mínimament, els pressupostos i activitat de les partides socials Aquesta aportació, espero sigui útil i clarificadora, pel futur del nostre país i de tota Europa, i ajudi a establir la pau mundial.
Miquel-Àngel Soriano-Montagut i Marcos