Si tens moltes coses i no ets feliç, t’has parat a pensar que potser no tens res, en realitat?
De què et serveix tot allò que no t’ajuda a resoldre els teus problemes? Allò que no t’ajuda, no és una ajuda!
Si tens un compte corrent prou còmode però tens gana, de què et serveix, si no pots menjar bitllets? Si tens 1458 amics o seguidors a les xarxes socials, però et passes els dies repartint les hores entre la feina i la solitud a casa teua, de què et serveixen? T’has passat 4 hores enganxat a una pantalla, intercanviant missatges però, quan es fa fosc al carrer i al teu cor li falta una espurna de vida, un caliu, t’adones que al teu cervell encara hi ha una llumeneta, la que ha deixat encesa aquella persona, gràcies a 5’ de conversa. Semblava tan poc i ara et sembla tant.
Tens l’armari ple de roba, pots triar i remenar, però si ho penses, hi ha quatre peces que t’acabes posant més que tota la resta. I és que, com algú va dir un dia, si estàs envoltat d’arbres, no pots veure el bosc. De res no serveix aquella grandesa, aquell cúmul d‘alternatives que no omplen els buits.
La gran dissenyadora Coco Chanel, la dama de l’elegància, va dir que, abans de sortir de casa, es mirava al mirall i es treia alguna que s’havia posat per “guarnir-se” una mica més.
Potser és hora de fixar-te en qui o en què et fa sentir bé des de fa anys i, precisament perquè fa anys que és així, ha passat a la cua, a ser la resta del que és important per a tu. I si ets tu mateix, tancat dins teu?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA