Diuen que, en general, ens passem el dia connectats i estic convençut que, en bona part, és cert. Recordo que, un dia, el mòbil em va fer saber que, la setmana anterior, havia estat més de tres hores diàries enganxat davant la seva pantalla.
Va ser com un clatellot que em va fer obrir, encara més, els ulls. Vaig entendre el per què de la son que arrossegava darrerament. Ho havia de solucionar i, ràpidament. Vaig deixar d’entrar en batalles estèrils amb gent que, no sé si cobren per fer-ho, es passa el dia vomitant bilis contra una altra gent pel fet d’estar en el bàndol contrari, políticament parlant. I n’hi ha a tot arreu i contra tothom.
Ara dormo més i millor i, pel que puc constatar, estic tan informat del que passa al món, com abans. Els informatius, amb escoltar-ne un cada 3 o 4 dies, n’hi ha més que suficient. Perquè informen, realment? Sabem què passa al món, de veritat? Sabem qui governa? Els polítics que surten a les fotos? A les pel·lícules, hi ha qui escriu els guions, els actors que se’ls aprenen i els representen davant les càmeres i, de tot plegat, en surten les pel·lícules.
Diuen que vivim a l’era de la comunicació i la informació. Jo, però, cada dia tinc més dubtes que això sigui cert. De paraules en diuen moltes. Ara bé, hi ha algun missatge concret entremig? Passa ben bé com a les antigues, no sé si encara en fan, telenovel·les que duraven mitja hora però començaven recordant-te què havia passat i acabaven explicant-te què passaria. Entremig, 15 minuts nous.
La gent que ens diuen que governa, són els guionistes i ens expliquen, de veritat, què passa al món, o potser són actors que diuen als periodistes allò que, els que manen, els han dit què han de dir?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA