Encara que l’Amazònia estigui agonitzant i aquell pulmó que fou un dia s’estigui extingint, perquè resulta que és més rendible destrossar l’atmosfera que tenir cura del medi ambient. Mantinguem el somriure als llavis, que no es pensin que hem abandonat la lluita.
Encara que a Gaza continuïn morint innocents perquè un assassí alimenta dia rere dia els seus deliris de grandesa, l’ambició de poder i se’n riu de la justícia que l’acusa però no actua per frenar el genocidi, que està més viu que mai. Mantinguem el somriure que ens uneix i evita que caiguem en la deseperació i l’abandonament a què ens someten els amos del món.
Encara que el subsòl africà contingui minerals d’altíssim valor econòmic, que va a parar a les butxaques dels dirigents que expulsen els habitants de llurs països i s’han de jugar la vida a l’oceà, fugint d’una mort segura allà on tenen la família i amics que no poden aturar aquella fugida cap a un món i un futur que desconeixen. Mantinguem el somriure perquè manté la il·lusió i apaivagà el dolor de qui busca una mà amiga que el tregui del pou sense fons on es troba.
Encara que el soroll de les bombes i els crits demanant auxili siguin la banda sonora de mig món, mentre l’altra meitat s’ho mira i no escolta, des de la passivitat absoluta. Mantinguem el somriure i visquem com si tot fos un malson del que despertarem quan torni a brillar el sol de la pau i la bonhomia.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA