El primer diumenge de primavera es llevava gris, diluït rere la boira que refredava l’ambient. La IIa edició de La Pera Run d’Albatàrrec tenia avui la seua data fixada al calendari, per a mi en forma de caminada.
Era la meua primera oportunitat de participar-hi i això em feia il·lusió. Darrerament, molts pobles de Ponent estan organitzant curses i caminades, engrescant molta gent a prendre-hi part. Avui, però, no ha pogut ser. La pluja acumulada aquests darrers dies ho ha fet impossible, tallant alguns dels camins amb quelcom més que grans tolls.
Després d’una estona d’animada xerrada amb els amics i amb entrepà de llangonissa inclòs (avançat), he decidit fer la meua caminada particular. Des del pavelló d’Albatàrrec fins l’entrada a Lleida, una mica més llarga que la que estava programada. Amb algun toll poc important, es podia caminar amb prou comoditat, malgrat continuar plovent en alguns moments.
Poder decidir un mateix allò que es vol fer com alternativa a una programació oficial, quan aquesta s’anul·la, és un dret al que no s’ha de renunciar en cap cas. Avui, era un fet amb una importància relativa i fàcil de resoldre.
No passa el mateix a Catalunya, el meu petit país. Tenim una colla de polítics que renuncien, dia rere dia, als drets adquirits amb molts esforços d’ençà de la mort del dictador, que el 20 de novembre d’aquest any complirà 50 anys. Les reculades són constants i no s’albiren ganes de canvis. Sembla que els agrada que això continuï així. Hi direm la nostra?
Bona nit, gent bona !!