Al seu dia les sales de cine eren autèntics ‘temples’ de cercles d’amistats, parelles i vida social als pobles, però cal tenir en compte alguns dels motius del tancament de tantes sales de cine: la competència dels canals digitals com Netflix, Prime Video i d’altres (més durant el confinament pel Covid-19), les noves relacions socials (més individualistes), la descàrrega de sèries i pel·lícules per internet i falta de prou diners per digitalitzar les sales, així com possiblement per la desproporció entre el preu i el temps de durada de les pel·lícules (a més dels diners gastats en menjar i beure mentre es veu la pel·lícula), quan fins fa uns quants anys es pagava una entrada única independentment de la quantitat de pel·lícules que es volien veure, podent passar prou hores d’entreteniment (ara s’ha de pensar en anar a veure o no una pel·lícula pels diners de l’entrada i el menjar i beure).
Ara hi ha un projecte per reobrir els cinemes ‘Lauren’ de Lleida per rehabilitar-los, digitalitzar les sales i llogar-los. Respecte als usos, ara aquests multicines comptaran amb sales immersives i algunes d’aquestes disposant de butaques mòbils vibrants segons el moment de les projeccions, i s’ha parlat d’altres usos com un centre esportiu i/o trasters.
En principi és bo que Lleida torni a tenir una sala de cine, ja que Alpicat, un poble més petit, en té una, que pobles com Mollerussa no en tenen cap, mentre van subsistint a d’altres pobles. Potser per ’amortitzar’ millor els diners i augmentar l’assistència a les sales de cine es podria recuperar el pagament d’una única entrada independentment del número de pel·lícules a veure, a més d’oferir certàmens periòdics sobre cinema de terror, ciència-ficció, etc, així com donar més usos a les sales de cine, com retransmetre partits de futbol, festivals, concerts en diferit, conferències, etc.
Veurem, però la clau de tot negoci està en la diversificació.
Toni Yus Piazuelo