Dir el nom és una possibilitat tot i que, si es coneix algú que es diu igual, el dubte continua sense resoldre’s. També es té la possibilitat de recórrer a algun punt en comú amb el nostre interlocutor, com pot ser la feina, algun lloc en què coincidim alguna vegada, alguna altra persona que potser coneixem tots dos …
Al final, és cert que acabarem posant un rostre a aquella veu … o no! Un cop vaig estar parlant amb una persona una bona estona, fins que em va preguntar per algú que no sabia qui podia ser; ens vam acomiadar amablement i vam penjar.
Això de “qui ets?” o, encara més complicat, pot ser haver de respondre a “cóm ets?” I això passa perquè no estem gaire avesats a mirar dins nostre, no fos cas que veiéssim alguna cosa que no ens agradés i creéssim un problema encara més gros. Estem massa acostumats a anar per la vida amagats rere un escut, una màscara o una cuirassa, per evitar prendre mal i sí, això pot estar bé en alguna ocasió, com també estaria bé fer-nos una bona autorevisió de tant en tant i, si topem amb quelcom que no ens agrada, buscar la manera de corregir-ho.
De ben segur que, anar fent-nos retocs quan algun detall propi grinyola, ens ajudaria a agradar-nos més a nosaltres mateixos, a conviure més amigablement amb el nostre Jo interior i, alhora, a donar una imatge que plaurà molt més al nostre entorn, facilitant la nostra relació amb ell, oi?
Bona nit, gent bona !!
Bona nit, gent bona !!