Cada cop ho veig més possible! Els prejudicis desapareixen, es canvien nomenclatures, es nota més acceptació i resignació al carrer, amb menys estigma gràcies a la plataforma Obertament i les diferents campanyes que s’han promogut a través de ASMP (Salut Mental de Ponent) i de Sant Joan de Déu.
Si jo fos governant ho solucionaria ben ràpid. Ajustaria al màxim les despeses en competències innecessàries i m’oblidaria de nacionalismes per donar prioritat a una salut pública elitista, innovadora, completa i que s’anticipi de forma constant als nous temps, crearia centenars de pisos amb SAVI a la capital (Servei d’Atenció a la Vida Independent) abans d’arribar a finals de 2024.
Jo dono la cara per la salut mental i crec que fomentar l’esperança de guarició dels que pateixen un problema de salut fins ara considerat crònic i sense solució és la clau per trobar solucions. Us estic parlant de l’esquizofrènia, trastorns bipolar, esquizoafectius, ansietat, trastorns obsessius i de la personalitat, TDAH, autisme, etc.
No hem de ser tan egoistes. Hi ha molta ignorància en aquest món. Ho sabíeu que 1 de cada 2 persones estan passant problemes de salut mental? Això representa el 50% de població. I els polítics encara no han fet res per sembrar optimisme i apostar per un nou model que estigui en constant transformació. Us sembla poc?
Cal anar anticipant-se als nous temps , i negociar subvencions mai vistes, ajustades a la realitat per a que entitats com Salut Mental Ponent o Sant Joan de Déu puguin dur a terme activitats adaptades al present però també al futur.
Una malaltia és crònica ho és fins que deixa de ser-ho perquè s’ha sanat o curat, com ho vulgueu dir.
En el futur tinc l’esperança que l’apoderament dels que passem problemes de salut mental de diferents nivells de gravetat s’incrementarà i la gent sortirà del armari. De vegades sento pel carrer o pels bars comentaris de persones com «´la meva amiga té una depressió, és crònica i no sé com ajudar-la» «Els esquizofrènics ho tenen molt difícil per curar-se i s’hauran de medicar tota la vida, en conec diversos», «la salut mental és la gran desconeguda i és tan complexa que mai curarem ni trobarem solucions mai de la vida», «Només poden fer treball protegit perquè tenen una limitació que els impedeix treballar». A aquestes persones que diuen aquestes coses les anomeno ignorants. Sí, molt ignorants.
Als lectors que us sentiu identificats amb tot això que us exposo, només els demano una cosa: que sigueu perseverants i no perdeu l’esperança mai de la vida. Cal crear un coixí de foment de l’esperança de curació dels trastorns mentals i en favor de tots els drets de les persones amb diversitat funcional.
Com ja sabeu «el millors canvis venen després d’una forta sacsejada», i el foment de l’esperança de curació de problemes de salut mental ha de ser la prioritat del nou govern que elegirem a Catalunya. Cal que s’impliquin , s’ampliïn el nombre de psicòlegs i psicòlogues, també de psiquiatres al CSM del HUSM (Hospital provincial). També cal crear serveis de rehabilitació comunitària a tots els barris de Lleida.
Dono el meu suport a les entitats de salut que s’organitzen per un futur millor. La curació cada dia està més a prop malgrat alguns no hi creguin. És molt possible, tot i que no serà d’un dia per l’altre, encara menys si no es destinen subvencions a les entitats de salut i hospitals per dur a terme aquestes activitats.
No ens hem de resignar, cal tenir esperança i confiança en aquesta nova etapa que veurem créixer al transcurs de l’any vinent amb un nou govern i esperem que els PSI (Pla de seguiment individualitzat) i els SAVI (Servei d’Acompanyament a la vida independent) que ofereix a hores d’ara a un nombre limitat de persones l’entitat de Salut Mental Ponent. trobo bé que altres entitats vulguin fer el mateix. Tots els meus elogis a totes les entitats que promouen iniciatives que beneficien aquest col·lectiu de persones de la diversitat funcional, amb problemes mentals.
Les institucions han d’obsessionar-se de ple, implicar-se per fer possible el que aquestes persones consideren ara impossible i fer possible que les empreses grans tinguin un mínim del 10% de personal amb algun problema mental en totes les empreses ordinàries.
Som-hi amb l’empatia i amb la igualtat de drets entre tota la diversitat. Endavant!
JOSEP-MARIA CASTELLS BENABARRE
Emprenedor, divulgador social, estudiant i fundador d’ElMercadal.cat