Lleidatanes i lleidatans, amigues i amics, companyes i companys,
Quan les institucions i els poders polítics han girat l’esquena a l’independentisme, quan les promeses s’han anat fonent en la comoditat de la poltrona, han estat les associacions de cultura popular les que han mantingut viva la flama. A cada assaig, a cada Festa Major, a cada sortida, a cada plaça i a cada carrer de Catalunya, hi hem posat cos i ànima per donar continuïtat a la vida social, comunitària i reivindicativa del nostre poble.
Massa sovint, els ajuntaments ens contracten com si fóssim un simple espectacle per omplir la festa, un entreteniment per la canalla. Però nosaltres sabem la veritat: el Ball de Bastons, els esbarts de dansa, els castellers, els correfocs, les colles geganteres i tantes altres expressions culturals no són folklore de postal. Són arrels. Són història viva. Són el crit d’un poble que, des de fa segles, defensa la seva llengua, la seva identitat i el seu dret a existir com a nació.
I, tanmateix, sembla que ens vulguin arrencar aquestes arrels. Veiem com es destrueix el territori, com es talen arbres, com s’abandona el comerç local, com es deixa a la intempèrie l’associacionisme cultural. Ens volen fer creure que la globalització uniformadora i el capitalisme salvatge són l’únic futur possible. Se’ns pixen a la cara i ens diuen que plou. Però nosaltres no callarem. Nosaltres no renunciarem a ser qui som.
La cultura popular és resistència. És cohesió. És rebel·lia. I és també projecte de futur. Perquè no lluitem només per recordar d’on venim, sinó per decidir on volem anar. I avui, aquí, en aquesta vigília de l’Onze de Setembre, afirmem clar i alt que el nostre destí només pot ser un: la independència de Catalunya.
Volem un país lliure, on la nostra cultura i la nostra llengua siguin eix i motor de la societat. Volem un país ecologista, que protegeixi la terra que ens alimenta. Volem un país feminista, que no toleri cap desigualtat. Volem un país obert, just i digne.
Per això avui, demà i cada dia, des de les places, des dels carrers, des de cada entitat cultural i cada cor que batega amb esperança, defensem la llibertat del nostre poble.
Visca la cultura popular! Visca l’associacionisme català! I, sobretot, visca Catalunya lliure!