Mitja lluna dibuixa un bressol al cel per a que hi puguis dormir esperant un demà menys calorós. Dormiràs i, tot dormint, esperaràs tenir més sort i trobar una feina millor que la que tens ara, perquè no t’agrada, no et satisfà i voldries cobrar més.
Demà, quan pleguis i tornis cap a casa, jeuràs al sofà esperant que soni el telèfon, algú et truqui i et proposi anar a fer un beure i xerrar una estona. Mentrestant, esperes que, algun dia, tornaràs a fer esport, et posaràs més en forma i et sentiràs millor; quan ho facis, sortiràs al carrer i esperaràs que tothom et saludi per a que puguis tenir un molt bon dia.
“És que la culpa és d’aquell, que no em truca”. “És que aquella té la culpa de que no tingui aquella feina tan bona, perquè no em va avisar que hi havia una vacant a l’empresa”. “És que tinc molt mala sort, res no em surt bé i, en canvi, els altres van progressant”…
La llista d’excuses pot arribar a ser infinita mentre esperes que arribi aquell tan esperat cop de sort. Ja ho diuen: “qui espera, es desespera!”
Ara, pregunta’t: ”a què esperes per moure el cul d’una vegada i preparar-te per poder accedir a una feina millor?”, “a què esperes per moure el dit i trucar a algun amic o amiga, trobar-vos i xerrar una bona estona?”, ”a què esperes per calçar-te els keds i sortir a caminar suant la samarreta?” ”lo de córrer vindrà després”.
Ens passem la vida esperant que les coses es facin soles, quan sabem molt bé que la màgia és només una il·lusió, que els canvis importants necessiten una preparació acurada, molta empenta i, sobretot, perseverança i autoconfiança. Comença a creure en tu, dibuixa’t un somriure als llavis i surt al carrer, on la teva felicitat t’espera perquè saps molt bé que ella mai no vindrà a buscar-te a casa, això és feina teua.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA