M’agradaria començar aquest escrit fent referència a totes aquelles persones que pateixen malalties les quals no tenen un valor elevat, però afecten a la qualitat de vida, tant personal com laboral.
Sí que cal dir que hi ha malalties molt més greus i prioritàries en aquest món, però que hi ha d’altres que afecten directament a la persona que la pateix.
En el meu cas, jo pateixo, des de fa molts anys, Síndrome d’Intestí Irritable (SII), una malaltia gastrointestinal que no està reconeguda com a incapacitat, però que dona problemes similars o iguals a la malaltia de Chron o a la colitis ulcerosa. Jo que pateixo aquesta malaltia, les quals molts dies m’incapacita de poder dur a terme les meves tasques laborals, ja que no puc ni sortir del meu habitatge per anar a la meva jornada laboral o que, en quedades d’amics, he d’absentar-me en més d’una ocasió o arribar tard a causa d’aquesta, perquè no està reconeguda si em treu qualitat de vida.
Entenc que la diferència entre el SII i les altres dues malalties està que el SII no afecta orgànicament el cos i, per tant, no hi ha problemàtica dins l’organisme, però sí que afecta psicològicament i a la qualitat de vida. Una persona jove la qual, en moments d’auge de la malaltia, ha de portar bolquer per poder anar a treballar per evitar possibles contratemps durant el trajecte de casa a treball, ha d’estar patint psicològicament de manera conscient o inconscient el fet de veure’s d’aquesta manera. A més a més, de no saber cada dia si es trobarà bé o malament, si podrà anar a treballar o no, si podrà dur a terme les seves tasques diàries o no a causa d’una malaltia que no està reconeguda com a malaltia que incapacita la persona.
Ben segur que aquest tipus de malaltia és una de moltes altres que incapaciten a les persones, però que no se’ls hi dona el valor que realment tenen, ja que fan patir a la persona amb el seu estat físic, mental i la seva incertesa de com estarà cada dia de la seva vida.
Per acabar, m’agradaria poder arribar a tota aquella gent que pateix d’una malaltia que no està valorada com és degudament i donar-li tot el meu suport. D’altra banda, arribar a tots els responsables dels Departaments corresponents perquè facin una revaloració de totes aquelles malalties que incapaciten a les persones, però que no estan valorades com a tal.
Iván Zabal Thomas