Quan obrim els ulls per primera vegada en aquest món, tot està per descobrir, com diu el poeta “tot està per fer i tot és possible”.
Som pur instint, no sabem parlar però sabem comunicar. Sabem riure o plorar per expressar lo que sentim i és més que suficient. Com que no tenim passat, anem cap al futur de present en present amb l’ajuda de qui tenim a la vora.
A poc a poc, passant el temps, anem posant records en un racó de la nostra memòria; alguns d’ells reposaran al subconscient sense tornar mai més al present. Els altres records aniran apareixent i desapareixent a mesura que anirem vivint.
La vida és un aprenentatge constant. Això no vol dir que tot sigui sempre nou, vol dir que les situacions habituals amb què ens trobem s’assemblen molt les unes a les altres, amb petits canvis. Són els records, l’experiència, els que ens diran com hem d’actuar en cada cas. De l’experiència en sortiran els fonaments sobre els que construirem la nostra personalitat, el nostre tarannà present i futur.
Quan creuem l’equador de la nostra vida, seguirem mirant cap endavant, dissenyant el futur, recordant el passat. En aquesta etapa i l’anterior, ens mourem en diferents àmbits: la casa on visquem l’escola on anirem, els llocs on treballarem i, en tots ells hi haurà, com diu en Gaspar Hernàndez, tres tipus de persones: els amics (les persones importants), els coneguts i els saludats.
De nosaltres dependrà saber on haurem de col·locar cada persona. I jjo gosaria dir que, els que no tinguin un lloc en cap dels tres grups, millor oblidar-los i endavant.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA