L’Aplec del Caragol de Lleida viurà una nova edició de rècord amb 124 colles i 16.850 penyistes

L'esdeveniment estrena nous espais per als visitants i reforça la projecció internacional en la 45a edició

Lleida – Lleida viurà un nou Aplec del Caragol de rècord amb 124 colles i 16.850 penyistes en la 45a edició que se celebrarà del 22 al 24 de maig als Camps Elisis. El president de la Fecoll, Ferran Perdrix, ha explicat aquest divendres que l’objectiu és consolidar l’ampli programa d’activitats de la festa i reforçar-ne la projecció exterior amb la mirada posada en el reconeixement com a Festa d’Interès Turístic Internacional. Entre les novetats d’enguany destaca la creació del nou espai Lleida Turisme, en una gran carpa ubicada davant el pavelló 3, pensat perquè els visitants puguin viure l’experiència d’un collista. L’organització mantindrà el control dels accessos al recinte amb el sistema de polseres gratuïtes implantat l’any passat.

Perdrix ha explicat que el nou punt neuràlgic de l’Aplec constarà d’una gran carpa de 20 per 75 metres amb capacitat per a entre 500 i 600 persones. L’espai oferirà tastos de caragols, gastronomia lleidatana i zones de descans ambientades amb l’estètica de les colles.

Paral·lelament, també s’ha renovat la zona gastronòmica del pavelló 4 amb el nou restaurant ‘Gust de Lleida’, impulsat conjuntament amb la Diputació de Lleida. El projecte vol convertir-se en un aparador dels productes agroalimentaris de la demarcació i oferirà degustacions de productes de proximitat i menús amb el caragol com a protagonista.

En l’àmbit de la internacionalització, la Fecoll repetirà l’experiència del «press trip» amb la visita de sis periodistes internacionals procedents d’Europa i Amèrica. Segons Perdrix, l’objectiu és «que l’experiència de l’Aplec arribi el més lluny possible» i consolidar Lleida «no com una ciutat de pas, sinó com una ciutat d’aturada i de descobriment».

Control d’accessos

Un dels aspectes que tornarà a centrar bona part del dispositiu organitzatiu serà el control dels accessos al recinte. La Fecoll mantindrà enguany el sistema de polseres implantat l’any passat després de la bona valoració que en van fer les colles i dels resultats obtinguts en matèria de seguretat i convivència, segons ha indicat Perdrix.

El president de la Fecoll ha remarcat que «les polseres són gratuïtes» i que els visitants que en vulguin la rebran a l’accés principal al recinte. Perdrix ha recordat que el sistema diferencia entre collistes i visitants. Així, les colles disposen de polseres pròpies i personalitzades que permeten identificar els seus membres i també convidar familiars i amics.

Pel que fa als visitants, ha recordat que l’entrada continuarà sent lliure i gratuïta, però que en horari nocturn caldrà passar pels controls de seguretat habilitats als accessos. Com a novetat, dissabte el control s’avançarà a les set de la tarda, dues hores abans que l’any passat, mentre que divendres s’activarà cap a les nou del vespre.

Des de la Fecoll han insistit que el sistema no busca restringir l’accés sinó reforçar la seguretat. «No s’impedeix a ningú entrar ni es cobra a ningú», ha remarcat Perdrix, que ha defensat que els controls tenen també un important efecte dissuasiu. Segons ha explicat, l’any passat es van interceptar objectes potencialment perillosos com ganivets, matxets o barres de ferro abans que entressin al recinte.

Setmana cultural de l’Aplec

La setmana cultural prèvia arribarà enguany a la seva 28a edició i arrencarà el 18 de maig amb el pregó de la rectora de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balcells, a la Llotja. Durant l’acte es lliurarà el premi Caragol Bover 2026 al fins ara gerent de la Fecoll, Jesús Bometón –jubilat recentment–, en reconeixement dels seus 21 anys de dedicació a l’entitat.

La festa arrencarà el divendres 22 de maig amb la tradicional concentració de colles i penons a la font del passeig central, preludi de ‘Lo Caragolasso’, que arriba enguany a la novena edició, amb la colla Trenca-Clasques com a Colla d’Honor 2026 i la participació destacada de Xavier Bertran, ‘lo Cartanyà’.

Comments (0)
Add Comment