Sabem que la major part de l’antic poble de Mequinença va desapareixer per causa de l’embassament del mateix nom, però creiem que s’hagués pogut conservar bona part dels principals carrers i del centre de l’antiga vila.
El Poble Vell de Mequinensa. Antiga població desapareguda situada a la província de Saragossa, a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca tenia uns 3.500 habitants a principi del segle XX i els seus veïns treballaven principalment en l’extracció de lignit de les mines i en el transport de carbó en barcasses per l’Ebre conegudes com a «llaüts». El 1936 n’hi havia serze de llaüts matriculats a Mequinensa que transportaven entre 18 i 30 tones de càrrega.
La construcció de la presa de Riba-roja va suposar la desaparició de la major part del nucli urbà i en conseqüència el tràgic final d’una vila mil·lenària. Si bé les aigües de l’embassament no van arribar a cobrir al complet la població, si que van negar la major part d’hortes de ribera, més fèrtils i productives que la resta, i una important part de la població. Després de moltes protestes dins del franquisme, els veïns de Mequinensa van aconseguir una indemnització i es va derrocar el poble per complet a excepció de l’edifici del Grup Escolar María Quintana que avui dia acull els Museus de Mequinensa.
La desaparició del traçat urbà va suposar un canvi de vida radical per als seus veïns que a més d’abandonar les seves cases i presenciar el seu enderrocament, veien també com s’enfonsava una economia basada en la indústria, la mineria del carbó i la navegació fluvial dels rius.