Prada – L’ANC i Òmnium Cultural consideren que la manifestació de l’11-S és «una bona ocasió per refer la unitat» entre formacions independentistes. En una taula rodona sobre el ‘Catalangate’ a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el president d’Òmnium, Xavier Antich, afegeix que «l’única cosa que li fa por a l’Estat és quan el país es posa d’acord en coses».
Per això confia en què les formacions sobiranistes «es posaran d’acord» en aquesta unió més enllà de «la diversitat d’opinions». Per la seva banda, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, creu que el cas del ‘Catalangate’ és «una advertència» per als partits a l’hora de negociar la investidura de Pedro Sánchez. Feliu ha afegit que cal incloure la independència en la taula de negociació.
Quan falten pràcticament tres setmanes per la Diada de Catalunya, l’ANC i Òmnium Cultural animen a la societat civil que participin en la mobilització independentista. Consideren que la cita és un bon moment per mostrar el múscul sobiranista i que això podria condicionar en les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez. En aquest sentit, el president d’Òmnium, Xavier Antich, creu que l’11-S és «una bona ocasió per refer la unitat».
Antich confia en què les formacions aprofitin el moment «més enllà de la diversitat d’opinions» i ha afegit que «qualsevol ocasió és bona per refer la unitat». Per altra banda, el president d’Òmnium creu que la unitat de l’independentisme en diferents moments és «l’única cosa que li fa por a l’Estat».
Sobre la presència del Govern a la manifestació de la Diada, Dolors Feliu ha recordat que mai envien «invitacions personalitzades» i, per tant, fan una crida «a tota la ciutadania independentista» sense especificar a cap persona en concret. «Tothom que vingui amb aquest esperit, serà benvingut», ha dit Feliu.
Mobilització massiva
De fet, la presidenta de l’ANC ha insistit en què en les diades «la gent surt al carrer per demanar la independència» i per això és clau que aquest setembre hi hagi una mobilització important. Si no fos així, es podria entendre que el moviment «es conforma» en els avenços aconseguits en la taula de diàleg i les negociacions de la investidura. «Si fan una amnistia ja estarem contents o volem alguna cosa més?», es preguntava Dolors Feliu.
La líder de l’assemblea ha posat sobre la taula la necessitat d’incloure la creació d’un estat propi en aquestes negociacions: «o independència o res». Per altra banda, considera que el cas del ‘Catalangate’ és «una advertència» per a les formacions independentistes a l’hora de negociar la investidura. Recorden que abans de l’anterior investidura de Pedro Sánchez hi va haver «una intensificació massiva» dels espionatges per saber «els condicionants dels negociadors». «Què hem de negociar amb aquesta gent que ens titlla de violents, quan els violents són ells que ens espien sense límits ni pudor?», ha conclòs la presidenta de l’ANC.
Acció internacional unitària
En referència al ‘Catalangate’, el president d’Òmnium Cultural ha defensat que cal aconseguir tres objectius. El primer d’ells és donar respostes, explicar qui es va investigar, quan i quina informació s’ha obtingut. En segon lloc, Antich demana que s’assumeixin responsabilitats i per últim que es donin garanties que ja no es repeteix aquest espionatge informàtic.
Xavier Antich ha diferenciat aquesta acció de la via internacional, on considera que el moviment independentista ha sabut aprofitar l’ocasió per «marcar el relat». Antich creu que tots els actors sobiranistes han anat amb unitat per «portar el cas al cor del Parlament Europeu» després que es confirmessin els 65 casos d’espionatge.
En paral·lel, el president d’Òmnium ha detallat que Amnistia Internacional ha inclòs el ‘Catalangate’ com un dels casos de vulneració dels drets humans i que un informe dels Estats Units recull l’espionatge a independentistes catalans «com una anomalia». Per això Antich assegura que aquest cas «afebleix l’Estat i desacredita un president que ha passejat per tot Europa dient que el conflicte català s’havia acabat».
Reticències amb la taula de diàleg
En aquesta línia, l’exvicepresident primer del Parlament de Catalunya, Josep Costa, considera que s’ha actuat de forma organitzada a nivell internacional, però no s’ha actuat bé de portes endins. Critica que el Govern mantingués la taula de diàleg tot i que el cas ja havia esclatat. Per això no entén que es mantinguin les negociacions amb el PSOE quan Pedro Sánchez era el màxim responsable de totes les investigacions que s’han fet des del CNI a activistes i polítics independentistes. «Jo no parlaria amb ningú sense saber del cert que no m’estan espiant», ha afegit Costa.
L’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet també ha lamentat que l’esclat d’aquest cas no hagi desestabilitzat el govern espanyol de la mateixa manera que ho va fer el Watergate als Estats Units. «Un intent d’espionatge va fer caure un president, però un cas certificat com aquest no ha fet caure a ningú», ha conclòs Ganyet.