El brasiler Roberto Carlos ens explicava, en la seva irònica cançó titulada “El progreso” que, manta vegades, les coses acaben essent lo contrari d’allò que en un principi semblaven ser.
I ja fa anys que, malgrat els falsos missatges polítics que intenten amagar-nos-en la crua realitat, estem destrossant el planeta blau, que acabarà convertit en un abocador on només hi podran viure les bèsties que ja viuen en els abocadors (i crec que no cal entrar en més detalls).
La meua padrina, que no sé si va anar mai a l’escola, tenia la saviesa que dóna la meravellosa i mai prou valorada possibilitat de viure gran part de les seues alegries i tristeses, en el més ampli sentit del verb viure. Sempre tenia una frase a mà per explicar, amb la claredat de l’aigua, les situacions aparentment complicades a què hem de fer front cada dia de cada dia. I ara em ve a la memòria una frase que diu: “el món és de roda i, quan un riu, l’altre plora”.
Quànta claredat de visió en tots dos casos!
El cantant explicava com s’estan omplint, els mars i oceans, de deixalles i altres restes que hi aboquem tot creient, com fan els infants quan es tapen els ulls pretenent que, si ells no veuen res, ningú els veu a ells. Santa innocència, en el cas dels infants, car els adults sabem molt bé que amagar quelcom no és fer-ho desaparèixer.
I allò de riure i plorar, avui hi ha polítics que han començat a repartir rialles, aixecant la vara d’alcalde, i mosrrant-la a tothom com a símbol de comandament, mentre uns altres fa dies que ploren per haver-la perdut en les darreres eleccions del 28M.
Un cas particularment aclaridor de cóm van les coses en el putrefacte món de la política ha estat el que s’ha mostrat al món, des de l’Ajuntament de Barcelona. Un pacte, legal evidentment, entre PSC Comuns i PP, ha arrabassat l’alcaldia a Xavier Trias, que se les prometia molt felices les darreres hores.
D’entrada, m’he emprenyat molt i he aplaudit quan en Trias ha dit, als del trio arrabassador, “que us bombin a tots!” Just al cap de ben poc, i més fredament, he cregut que, a dreta llei, els haurien de bombar a tots, tots, tots perquè, oi que tots tenen pactes vigents amb el PSC? Oi que sí? Doncs, a què ve tanta exclamació irada, i tanta llàgrima de cocodril, quan tots tenen la seva part de culpa?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA