La blanca Selene, coqueta i vanitosa, s’amaga mentre els seus fidels servidors li teixeixen un nou vestit amb els més bells brodats argentats.
Ella, la reina de la nit, fa patir Venus que lluenteja des de l’Oest sense saber on s’ha posat la que li feia companyia enmig de la foscor.
Ella, l’eterna mentidera, ben aviat, dibuixarà una daga en forma de D per dir-nos que comença a Créixer. Sempre ho ha fet així, diu allò que no fa i se’n riu de l’Univers sencer. Se sap poderosa i és feliç.
No cal que es deixi veure per a que mars i oceans facin pujar i baixar el nivell de llurs aigües arreu de la nostra Terra. Als camps, els pagesos ja han après que han de vigilar què han de plantar, i quan, si volen tenir una bona collita. Ella, menuda, té molt poder i no se n’està de demostrar-ho a qui gosa portar-li la contrària.
A casa nostra, en un petit racó del nostre planeta, entre el sacrosanto imperio espaÑol i la república francesa, un puntet minúscul anomenat Catalunya, es defensa com pot dels que l’espolien, mentre li exigeixen més i més. No té gens clar en qui pot confiar.
Fa uns pocs anys tenia tres partits que es declaraven pro-independència. Malauradament, avui, aquell trio ha desaparegut i no se sap si són un, un i un, o són dos contra un; depèn dels dies i dels esdeveniments que es van succeint. Fins i tot els “dos” poden canviar de parella i passar de ser una parella a ser enemics íntims. Com la lluna, menteixen quan parlen i quan canvien de soci. Sempre hi ha, però, un ase dels cops que rep per totes bandes i està escapçat per un ignominiós exili.
Caldria que la vella Europa posés ordre en aquest fratricidi. Eines per fer-ho en té i, quan ha convingut, ha mostrat que no tot s’hi val per fer complir els desitjos del que es creu en possessió de la raó de la força. Caldrà paciència i, passades les properes eleccions, veure quin mapa es dibuixa. Potser llavors podrem veure si hi ha quelcom de veritat en lo que avui té aspecte de mentida.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA