Periòdicament la vida ens fa mirar enrere per posar-nos de cara a la realitat.
Els romancers, xarlatans, aquells que ens expliquen romanços, fugen d’estudi quan se’ls fan preguntes, controlen allò que volen que sapiguem … o no, callen i fan callar quan van mal dades, de mal borràs, per a ells. Són els reis de l’oratòria o, dit d’altra manera, els que dominen l’art de vestir de gala els parracs amb qyè ens toca abillar-nos des de fa temps.
Ja fa anys, fins i tot la Trinca va fer una cançó que es titulava “la guerra de l’enciam” on quedava ben palesa la manera ben diferent de tractar la pagesia, a França i a españa, que és on som encara, i no sé pas fins quan.
Fa pocs dies, els pagesos francesos van col·lapsar París i, en poquíssims dies, el govern de la republicà francesa s’ha posat a dialogar amb ells.
La història es repeteix a Catalunya, per les xarxes es convoca els pagesos a manifestar-se per les males condicions (sequera a banda) amb què els toca treballar. Què passa als informatius? Ho desconec perquè obren parlant de la guerra a l’Orient, d’Anglaterra, dels EUA, de la boira a Lleida … i la pagesia? Deu ser que, amb la boira, tot s’atura a La Panadella i a Can Fanga no hi arriba res.
Potser és que és més important una presumpta llei d’amnistia o els escons que es poden perdre a les eleccions que les condicions en què treballen alguns aixafaterrossos de Ponent.
Tenim un governant que esmorza pinya i no sé si és perquè ja li han dit que les peres i les mançanes del Segrià tenen els dies comptats.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA