No es gents fàcil estar a la direcció d’una formació política disposada a modificar allò que causa tanta desigualtat: on uns pocs disposen d’una tercera part dels recursos del país, mentre la majoria deu de conformar-se en no tenir el mínim necessari per una vida digna. Si comproven la història trobarem líders progressistes que han intentat modificar costums i privilegis que sempre han estat en mans dels grans capitals, i quan aquests idealistes han aparegut i han vist que no eren flor d’un dia, les forces midriàtiques s’han unit utilitzat tota la maquinària preparada al “magatzem”- com diu el fi periodista de la Vanguardia de Barcelona Enric Juliana- que modifica el nom de magatzem pel poder de les cloaques. Poders que utilitzen el més mínim detall per enfonsar allò que per ells es un perill perdre tants privilegis aculats al seu favor. I si per aconseguir les seves injustes ànsies conservadores han de seccionar al cap de la formació, utilitzaran les falsedats, una i altra vegada encara que les mateixes hagin estat negades repetidament per la justícia i castigades amb una multa monetària, càstig que poc importa a l’organització del “magatzem” que disposa de tants diners com se’ls imposi. Ja que el seu objectiu es escampar la informació que sens dubte la mentida repetida una i altra vegada, sempre queda a les ments d’alguna gent. I amb aquesta tàctica de dir que pagant amb diners la infracció queda saldada, aconsegueixen el seu objectiu. I com que de diners no els es cap problema, mentiran tantes vegades com els convingui i utilitzaran fets personals que tant afecten al ser humà, fins aconseguir el seu objectiu.
Davant d’aquesta situació, les dificultats dels vertaders idealistes son moltes, però unes de les que més els afecta es que gent que hauria de dir alguna cosa calla o fa el joc als “Magatzemers”. Es pregunten, Es que no hi han els Eduardos Indas que han estat negats repetidament per la justícia i continuen tenint els privilegis de ser invitats a la majoria de tertúlies que disposen de tant protagonisme continuant amb les seves maldats tantes vagades com vulguin?
En fi, líders idealistes en surten uns pocs cada una pila d’anys i s’haurien de recolzar.
Ventura Margó