Ahir, tard a la nit, el recordat senyor Bachs hauria dit allò de “tanquem la paradeta!”. S’ha acabat la festa de la il·lusió i comença la decepció, aquella en què les ofertes dels darrers quinze dies caduquen i cauen al pou de l’oblit.
Per a algunes de ses senyories s’acaba la sinecura, per a unes altres comença i per a un altre grup s’acaben les no merescudes vacances (desconegudes per a molts) de què han gaudit des que es van convocar aquestes eleccions. El partit que tenia la presidència de la Generalitat ha perdut més de 200.000 vots, tot i això, avui encara hi havia il·lusos que agraïen al president sortint la feina feta els darrers anys. Enfí!
Em pregunto, i no trobo resposta, on ens ha portat aquesta “feinada”. L’escola catalana fa pena, les nostres tradicions trontollen a causa de la massiva (potser intencionada?) arribada d’immigrants aquests darrers anys, la taxa d’atur va de mal borràs, encara hi ha molts represaliats, oblidats, a la presó pels actes de l’1O i posteriors (de l’amnistia, possible, no se’n sap res i lo més calent és a l’aigüera), la nostra llengua agonitza assetjada per llengües foranes.
Ara és més que provable un govern del PSC. Ja cal que ens lliguem bé les espardenyes si volem seguir caminant cap endavant ja que em fa tot l’efecte que hem reculat força aquests darrers anys.
Ara el mal ja està fet, caldrà fil i agulla, moltes ganes de treballar per recosir els descosits, posar pedaços i, ara que queda poc més d’una quinzena per encetar el mes de juny, recordem que, com a segadors que som, cal tornar a tenir la falç al puny, abans no perdem bous i esquelles.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA