Més enllà de la ESO es pot escollir el Batxillerat, la FP o la Universitat i, dins d’aquests camins, qualsevol itinerari, via ‘normal’ o proves d’accés.
Però també existeixen dos itineraris potser menys coneguts com els Programes de Formació i Inserció (PFI) o els Itineraris formatius específics (IFE) que inclouen mòduls comuns, de FP, específics i Formació en Centres de Treball.
Els Programes de PFI formen part dels estudis de FP, organitzats en famílies professionals, amb iguals matèries que a la FP Bàsica, amb una durada d’un curs acadèmic, i van dirigides a l’alumnat d’entre 16 i 21 anys que no ha acabat la ESO amb l’objectiu de reinserir-lo als ensenyaments reglats i, a més, perquè adquireixi competències per accedir al mercat laboral en millors condicions.
I els Itineraris Formatius Específics (IFE) estan adreçats a l’alumnat amb necessitats educatives especials per discapacitat intel·lectual segons capacitats, amb una durada de 4 cursos acadèmics, incloent les famílies professionals agrària (auxiliar en cura d’animals i espais verds), comerç i màrqueting (auxiliar en vendes i atenció al públic), activitats físiques i esportives (auxiliar en manteniment d’instal·lacions esportives) i hostaleria i turisme (auxiliar en serveis de restauració i elaboració d’àpats), garantint així una real inclusió social i laboral.
Amb tot, s’hauria de potenciar més la FP bàsica ja dins la mateixa ESO (i/o batxillerat) a mode de matèries optatives (o complementàries) per donar un major valor afegit als títols acadèmics i, a més, assolir millor inserció laboral per qui no vulgui estudiar més enllà de la ESO o no superi els següents nivells, i tenir una base de FP en escollir FP superiors. Com es veu, avui dia els camins formatius són molts i molt variats.
Toni Yus Piazuelo