Per si no us n’heu adonat, jo puc entendre que a un poeta que versifica no gens bé els seus poemes pugui el Cap Suprem de la Tribu encolomar-li un delicte de malversació, de versejar malament, o que a un traficant de sedes xineses se l’imputi una condemna de sedició, mot compost de la romanitzada sericum o seda(fibra proteica secretada per repel·lents araneids, àcars i cucs innominats o no), i del itio,-ōnis derivat no pas del nostrat i escatològic tió o tros de soca que sovint fem cagar un cop a l’any, sinó del verb llatí ‘ire’ que es van copiar els castellanoparlants i que vol dir ‘anar o acció d’anar’, talment com va fer l’italià Marco Polo quan al segle XIII es va adreçar a la cort del Gran Kha, el mogol Abãqã II Khan, rei dels ‘tartres’ (tot i que alguns diuen que fou Jacme d’Alarig, mercader de Perpinyà i ambaixador del rei Jacme I, qui va fer la famosa ‘ruta de la seda’ per aprendre a ‘far polveryas`’, o sigui fer la pòlvora).
A banda de dubtoses ambaixades, allò evident és que no puc capir pas ni explicar-me que cap d’aquests presumptes delictes puguin imputar-se al segle XXI a un polític que només ha trepitjat un ull de poll als qui voxciferen tots els dies haver-se comès una rebel·lia, mot compost per altra banda de re, com a variant de res, a partir de l’acusatiu llatí rĕm, i que vol dir ‘cap cosa’, i bellum que deriva també del llatíbellum, que igual vol dir ‘guerra’ com que hom és ple de bellesa, bellor, boniquesa o formositat. O potser es confonen i en realitat es refereixen a la‘revetlla’ (i no a la rebel·lia), festa popular nostrada amb balls al carrer, on certament sí que s’hi trepitgen ulls de poll dels qui ja tenen l’epidermis endurida de practicar tant obsessiu, testosterònic i gratuït acarnissament cavernícola.
Perdoneu, però algú ho havia de dir amb bon humor, perquè no es pot pas matar tot el que és gras, sinó que cal fer els ulls grossos i tenir un mínim de respecte envers les conviccions d’altri com és inveterada ‘vox populi’ i no pas l’altra ‘vox de fera’, gran crit atribuït als fissípedes, salvatges, indòmits i carnissers animalons, amb els quals no s’hi pot raonar i que caminen sobre dits separats i unguiculats i, és clar, esgarrinxen.
Santiago Suñol i Molina