Sr. director:
Genial la referència a la “Pell de brau” de Salvador Espriu amb que just es va acomiadar anit la nova presidenta de la Mesa del Congrés de Diputats, la proverbial Francina Armengol.
Llibre de poemes d’elevada resonància política espiritual, moral i política escrit entre juny de 1957 i juliol del 1958, plantejava el drama històric de “Sepharat” (Espanya) i els seus versos esdevingueren el símbol de “la Resistència” enfront del “Franquisme”, amb frases com: “Escolta, Sepharad: els homes no poden ser // si no són lliures”. O bé aquesta altra: “No pot escollir príncep qui vessa sang”. O quan clama: “Fes que siguin segurs els Ponts del Diàleg // i mira de comprendre i estimar // les raons i les parles diverses dels teus fills”.
Malauradament sentenciava pessimista i lúcid: els “Ponts de Diàleg” amb “Sepharad” esdevindran una frustració. I ahora clamava perquè: “el nostre senyor, absolut, absorbent, sense distincions ni subtileses, un senyor que reclama i ens exigeix un servei i una devoció il·limitats i sense defallences, és el nostre poble català i és la nostra llengua catalana”.
Santiago Suñol i Molina