L’obsessió té un caràcter compulsiu i acaba per adquirir una condició penosa i angoixant per a qui la pateix; per tant, si és un problema. Podríem dir que el que és fàcil avorreix, el que és difícil atrau, però el que és impossible obsessiona.
Si ens preguntem “Vivim obsessionats al món”. Majoritàriament sí. Quan la realitat és molt més simple, per què ens hauria d’importar tant el que diguin o pensin els altres? Aquest pensament, sentiment o tendència apareix en desacord amb la tendència conscient de la persona, però persisteix més enllà dels esforços per lliurar-nos-en.
Quan ens sorgeix una obsessió, la persona sent una gran ansietat i intenta fer alguna cosa per tranquil·litzar-se o evitar que passi una mica de conseqüències inevitables. Aquests actes repetits i de vegades estereotipats s’anomenen “compulsions”. Hi ha un proverbi americà que diu: “Si vols mel no donis puntades de peu sobre el rusc”.”Retrat d’una obsessió”, va ser una pel·lícula dirigida per Steven Shainberg, interpretada per Nicole Kidman, que narra com aquesta dona, en contra de la voluntat de la seva família, s’enamora d’un singular home, obsessionat serà qui la vagi introduint al món més marginal de la societat.
Va voler reflectir amb la seva càmera aquest aspecte desconegut de l’ésser humà. Podríem definir l’obsessió, com ara aprensió, complex, mania, obcecació, tossuderia, etc., etc. Es tracta d’una pertorbació anímica produïda per una idea fixa i sempre va acompanyada d’un penós reconcomi d’ansietat: Confuci (Gran filòsof xinès), en certa ocasió sobre l’obsessió, va manifestar: “No pretenguis apagar amb foc un incendi, ni posar remei amb aigua una inundació”. Si alguna hem viscut obsessions, han d’intentar relaxar-nos i no espantar els nostres propis pensaments. Ja que l’obsessió només serveix per consumir les nostres facultats.
PERE SERRET BESA