Espadaler ha subratllat que «recuperar i fer visible la trajectòria de persones com Lluís Rosell és un deure democràtic». «Avui fem un acte al servei del Mai Més. Un acte de justícia, de veritat i de reparació en reconèixer figures com la de Lluís Rosell, que van lluitar contra els feixismes aquí i també a Europa, a l’Àfrica i en altres continents, sempre des del compromís vital amb la llibertat i la democràcia», ha afegit.
El conseller de Justícia també ha afirmat considerat «molt positiu que una persona que ha rebut reconeixements a escala internacional, molt particularment a França i també en altres territoris, rebi aquest homenatge al seu poble, que el va veure néixer i on està enterrat, posant en valor una biografia apassionant».
Per la seva banda, l’alcalde de Sant Guim de Freixenet, Francesc d’Assís Lluch, ha destacat que aquest divendres que es recupera la memòria «d’un heroi de la Segona Guerra Mundial», la història del qual, «com en tants altres casos, malauradament va quedar molt en silenci».
L’alcalde també ha subratllat que l’homenatge «es fa extensiu a tota una generació que va patir la Guerra Civil i la repressió posterior, i els van fer malbé la seva vida i la seva joventut, independentment que fossin d’un bàndol o l’altre». «Avui en dia ens trobem amb molts conflictes al nostre entorn i amb un avenç de la ultradreta i el feixisme, i recuperar figures així és molt important», ha afegit Lluch.
Una trajectòria de lluita i exili
Nascut el 28 de febrer de 1908, Lluís Rosell Rosell va exercir de mestre a Bellmunt (Talavera) fins al juliol del 1936 i, durant la Guerra Civil, va ser membre del Comitè Antifeixista local i, posteriorment, regidor del municipi. El 1939 es va exiliar a França, on es va integrar a la Legió Estrangera Francesa i va lluitar en diversos fronts, entre d’altres a Noruega, Anglaterra, Camerun, Gabon, Palestina, França, Síria o Itàlia.
Rosell va ser ferit a la batalla de Bir Hakeim a Líbia el juny de 1942 i empresonat a un camp de presoners d’Itàlia. Va ser condemnat a mort, però va poder fugir i unir-se a la resistència italiana. Després de tornar a ser detingut va aconseguir escapar una altra vegada.
Per la seva trajectòria, va ser condecorat amb les més altes distincions militars per part de l’estat francès –en total, quatre–. El 1955 va retornar a Catalunya en tren per Portbou i es va establir a Barcelona. Un cop jubilat, va residir a Sant Guim de la Rabassa –actualment veïnat de Sant Guim de Freixenet–, on va morir el maig del 1977 i on està enterrat.
Primer homenatge públic
L’acte d’aquest divendres suposa el primer homenatge públic a la figura de Lluís Rosell i representa un pas endavant en la recuperació de la memòria democràtica al territori. La iniciativa s’emmarca en la voluntat del Govern de continuar desplegant polítiques públiques de memòria, reconeixement i dignificació de les persones que van combatre el feixisme.
L’homenatge institucional es completarà aquest divendres a la tarda al Centre Cívic de la població, que acollirà un segon acte d’homenatge amb la participació de Josep Calvet, cap de continguts del Memorial Democràtic, i del doctor Ramon Abad, director del projecte ‘Memorial de voces ocultas’, obra que recull la trajectòria vital de Rosell.
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica
La Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya és una iniciativa gestionada i coordinada pel Memorial Democràtic. Agrupa un conjunt d’indrets que conformen el patrimoni memorial del país, tant material com immaterial, representatiu de la lluita i dels conflictes per l’assoliment dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició democràtica.
Aquesta xarxa inclou espais de repressió i de dol, fosses comunes, rutes de l’exili, vestigis militars i centres d’interpretació, amb la voluntat de preservar, contextualitzar i difondre la memòria democràtica com a patrimoni col·lectiu i eina de coneixement al servei de la societat.