Teresa Cunillera (Bell-lloc d’Urgell, 1951) va arribar a ser vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats entre 2008 i 2011, i va ocupar un escó socialista a la cambra baixa durant sis legislatures des que entrés en el 1982 de la mà de Felipe González . Al gener de 2016 va abandonar la seva acta i avui, dos anys després, torna al primer pla polític per exercir de delegada del Govern a Catalunya, un càrrec que ha pres major exposició mediàtica els últims mesos arran de l’Procés i la ja finalitzada aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya.
Pròxima a La nova representant de l’Executiu central en terres catalanes, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat governamental, per exemple el 1986, quan va ser directora de presidència del Govern espanyol. A nivell de partit, ha exercit responsabilitats organitzatives, com formar part de la comissió gestora que va ocupar el timó del PSOE fins que Pedro Sánchez va guanyar les primàries mesos després de ser desbancat com a secretari general.
Cunillera, del sector proper a secretari primer del PSC, Miquel Iceta -a qui va donar suport a les primàries davant de Núria Parlon-, i apreciada a Ferraz, es va posar al costat de Pedro Sánchez per defensar el vot negatiu del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy. Una postura que va mantenir amb el viratge socialista, en advocar pel no dels diputats del PSC al Congrés tot i l’abstenció del grup parlamentari socialista que va permetre que l’ex cap de files del PP accedís a la Moncloa després de la repetició electoral.