AUTOR ENTREVISTA: Octavi Martí.-
Marta Monserrate i Maria Garriga són les autores del conte La Keka i els ous màgics, amb il.lustracions de Marta Nolla, publicat en edició bilingüe català-anglès per Editorial Lakibuks, un dels darrers èxits de la contística infantil catalana. La Keka ha tingut una gran acollida, tant en llibreria i entre el públic en general com entre la comunitat educativa, sense oblidar el gran cercle de l’ensenyament de l’anglès des de l’escola bressol.
Les autores són educadores infantils i acumulen una llarga experiència. “Amb els anys –diuen- s’han anat formant de manera contínua”, un aspecte bàsic pel desenvolupament de la seva tasca, que és totalment vocacional.
-Quin paper diríeu que han jugat els contes en la vostra tasca?
-El contes sempre han format una part molt important en la nostra tasca educativa. A l’escola els hem treballat de moltes formes: des de l’explicació senzilla amb el conte a la mà, a la representació per part de les mestres, passant per titelles, làmines, de forma oral sense suport visual… També ens hem inventat contes per contextualitzar sortides, esdeveniments…
En general, qui coneix el món de l’educació infantil sap que els infants inspiren grans quantitats d’imaginació i d’entusiasme.
-La Keka és un conte d’emocions, imagino que ideat per ajudar els infants a controlar emocions que tendeixen a descentrar-los, com ara l’enuig o l’enrabiada. Com us va sorgir la idea?
-Sí, investigar sobre el món dels infants i qüestionar-nos situacions és el motiu perquè va sorgir aquest conte. Ens inquietava contemplar a l’aula de dos anys moments d’enuig, situacions que a vegades es tornaven cícliques i que l’infant no sabia com resoldre. Va ser així com un dia al patí comentant una situació determinada vam decidir fer un conte.
D’una forma espontània vam pensar els personatges i teníem clar que hi havia d’haver un element clau que ajudés a resoldre l’enuig. Així va sorgir l’ou màgic. Vam escollir uns personatges clàssics i que atrauen els infants (com ara la bruixa, el follet, i d’altres).
-A més d’una recepta contra la rebequeria, també s’hi veu una clara intenció pedagògica pel que fa a l’autocontrol i el llenguatge.
-Tot forma part del mateix objectiu. Quan més tard, ja davant l’ordinador vam anar elaborant la història, vam tenir molt en compte l’edat dels infants i per això vam decidir jugar amb les paraules, fent repeticions. També vam buscar uns moviments per fer funcionar l’ou. Mentre el nen fa el ritual, s’ha de concentrar en el que fa i ja oblida la situació d’enuig.
-La idea de l’ou màgic, la peça clau de la fórmula, tanca el cercle de la màgia?
-Mentre treballàvem retocant el conte, va coincidir que vam fer una excursió a una granja. Així que ho vam aprofitar per viure més intensament la història. Uns dies abans de la sortida un pagès ens va portar un ou màgic a l’escola. Que amb molta cura vam posar en un cistellet a l’aula. Els infants ho van respectar i uns als altres es deien que només es podia tocar si estaven enfadats.
-Ja s’havien fet seu el conte, oi?
-Doncs, sí. Dos dies abans de la sortida l’ou va desaparèixer i els nostres petits investigadors van acordar que havia sigut la Farigola (la bruixa). Vam tenir molta sort perquè a la granja on vam anar d’excursió vam trobar la Keka i al galliner vam descobrir un ou màgic, que ja ens va acompanyar la resta de curs.
Fruit d’aquesta experiència va sorgir tot un projecte educatiu, i l’entusiasme amb què els infants el van acollir i l’interès dels pares per la història ens va animar a mirar de publicar-lo, cosa que ha fet ara Lakibuks en edició bilingüe.
-Sembleu perfectament conjuntades. Com ho feu per treballar en equip?
-Per escriure ens trobem i posem en comú allò que hem anat pensant. Ens ha sorprès com ens hem complementat, de fet cada una té una part en la qual se sent més còmode i això ha fet que hàgim pogut fer un bon equip. Una té més facilitat en imaginar la història de forma global, i l’altra sap trobar els detalls i els ritmes que la fan especial. En comú tenim la il·lusió per fer-ho i el goig d’explicar o representar el conte.
-A infants de quina edat va adreçat un conte d’emocions com La Keka?
-Hi ha molts contes d’emocions al mercat. Pocs, però, adreçats a infants tan petits, amb un llenguatge que sigui entenedor per ells. A més, la particularitat de tractar-se d’una edició bilingüe, català-anglès, allarga molt més l’edat de lectura i la seva utilitat. Els més grandets ja el poden llegir sols, per això hem triat la lletra lligada pensant en ells. També hem cregut important incloure l’ou per extrapolar-ho al dia a dia i que els nens puguin gestionar els moments d’enuig, d’una forma autònoma i divertida.
-Per acabar, on es pot comprar La Keka?
-A les llibreries i a la web www.lakibuks.com