Temps era temps, a la Xina mil·lenària, la gent pagava els metges per mantenir-los sans. Quan algú emmalaltia, deixava de pagar-los el sou fins que el metge feia que el pacient recuperés la salut.
Avui vivim en un món malalt, agonotzant. Els que haurien de ser els garants de la nostra salut holística, van cobrant sense mostrar gaire interès per canviar res en el camí cap a la recuperació d’aquell jardí que, un dia, fou la Terra on vivim, ans al contrari. I tot es marceix mentre ells s’intercanvien inútils retrets. Un petit exemple: mentre són incapaços d’invertir un 0,7% de la riquesa mundial en ajudar els pobres, n’inverteixen un 5% en armament assassí. Cóm es pot creure en els qui diuen que no hi poden fer més?
Des de l’Àfrica més pobra, les migracions a la recerca d’un món millor, fugint de la misèria absoluta, no s’aturen. Els miserables que alimenten aquesta deplorable realitat són els governants que viuen en l’opulència i el caciquisme, a més dels que fan negocis amb els desplaçaments. Algú es pot creure que la petita Europa frenarà l’avenç del canvi climàtic electrificant els vehicles del vell continent, en detriment dels de motors de combustió? Per què no es posa fre a la destrucció de l’Amazònia?
La mentida ja és massa grossa, difícilment s’hi podrà posar remei. Pot semblar incoherent però podríem recuperar bona part de la nostra salut, si més no mental, immunitzant-nos, allunyant-nos d’aquesta gent egoista que viu pendent de la seua riquesa, tant com sigui possible. Si no el pots vèncer i sanar, allunya’t del focus infectat. Hi ha vida, si hi ha voluntat de canvi.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA