Una trentena de persones han participat aquest divendres al matí en la jornada ‘Del radar al camp: pedregades i gelades al Pla de Lleida’, emmarcada dins el programa de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, i que s’ha dut a terme a la Sala 3 dels Pavellons Firals.
La jornada ha estat organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), ADV Terres de Ponent i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La jornada s’ha dividit en dos grans blocs: Les gelades i les pedregades.
Les comarques de Lleida tenen una meteorologia singular. Any rere any, i durant la primavera i l’estiu, les gelades i pedregades produeixen danys importants a les collites. Aquesta jornada ha tingut com a objectiu aportar el coneixement i la conscienciació necessària per a poder gestionar millor les explotacions. Tot plegat de la mà d’experts del Servei Meteorològic de Catalunya.
Montserrat Busto, tècnica del Servei Meteorològic de Catalunya, ha presentat la ponència ‘Les glaçades i altres indicadors climàtics en temps d’escalfament global’, on s’ha explicat com es calculen indicadors climàtics que poden ajudar als agricultors a preveure glaçades o onades de fred. També s’ha fet una anàlisi dels indicadors actuals, els quals mostren que el fred va a la baixa a causa del canvi climàtic i això farà que hi hagi menys glaçades, però si poden ser més extremes, ja que el clima s’està tornant més inestable, com la viscuda l’abril passat a les terres de Lleida.
En canvi, els indicadors climàtics de la calor sí que assenyalen que aniran a l’alça i que els climes seran cada vegada més càlids. A Catalunya, per exemple, s’ha registrat un augment de la temperatura mitjana de 0,25 graus cada 10 anys (des de l’any 1950).
En segon lloc, Tomeu Rigo i Carme Farnell, tècnics del Servei Meteorològic de Catalunya, han ofert la conferència ‘D’on venen i on van les pedregades que afecten el Pla de Lleida’. Han recordat que l’any passat va ser un dels anys amb més pedregades de la història de Catalunya i, de fet, es va registrar la pedregada amb el màxim de gruix de pedra, la qual va arribar fins a 10 cm de diàmetre. Els tècnics han explicat que s’ha començat a fer un estudi de la composició de les diferents pedres caigudes durant aquests darrers anys perquè esperen que això els ajudi a millorar la predicció i direcció de les pedregades. També s’han desgranat els darrers avenços en radars meteorològics i la utilització d’algoritmes per millorar les prediccions meteorològiques en terrenys agrícoles.