Si esmentem la paraula infinit ens referiríem a allò que no té ni pot tenir fi ni terme, il·limitat, etc., etc. Doncs no, «els diners no són infinits». Per descomptat que no.
Si els diners fossin infinit, ningú passaria fam i tothom es podria comprar el que volgués. Hi ha diverses funcions dels diners que hem de tenir clares: una és que és una unitat de compte, és a dir, ens permet fixar el que val cada bé o cada servei. Aleshores si fos infinit, ja no sabríem què ens costa un xiclet o què ens costa una televisió.
Els diners estan formats pels instruments que la societat empra com a unitat de compte, dipòsit de valor i mitjà de pagament. Els diners no donen la felicitat, però procura una sensació tan semblant que necessita un especialista molt avançat per verificar la diferència. Woody Allen (Gran director i actor de cinema), sempre ha esmentat: «Si vius per tenir-ho tot, el que tens mai és suficient». Diners infinit és simplement aquell que no pots acabar. És un recurs escàs; encara que un pugui guanyar molt, mai no és suficient per fer tot el que vol alhora. Per això mateix és molt important aprendre a manejar-ho bé, cuidar-ho i invertir-ho adequadament, perquè creixi i ens permeti assolir les nostres metes. No n’hi ha una millor que l’altra si tens una comprensió adequada de la situació i ets fidel a la teva veu interior sempre que la teva decisió és conformar-te amb allò que tens. I com va dir aquest gran humorista i actor nord-americà Will Rogers. «Massa persones gasten els diners que no han guanyat per comprar coses que no volen, per impressionar gent que no els agrada.»
PERE SERRET BESA