És ben curiós això que passa amb el temps: quan ens ho passem bé, tenim la impressió que el temps va molt de pressa, se’ns escola com l’aigua entre els dits i, en canvi, quan estem avorrits o fent quelcom que no ens agrada, cada segon ens sembla una hora. Cóm desitjaríem que fos a l’inrevés, oi?
Amb la vida ens passa quelcom semblant. Hi ha dies, o setmanes, que no s’acaben mai, en canvi, quan mirem el calendari o ens mirem al mirall, ens preguntem què ha passat amb els anys, ja en tenim tants? I, sí, els tenim. Manta vegades he sentit dir allò que esperem que ens passin coses i, mentre esperem, l’únic que passa és la vida.
A la majoria de les cases hi sol haver sofàs o butaques i tenen molta gana. Tenen un atractiu especial, ens criden, ens piquen l’ullet, costa força vèncer la temptació de jeure-hi una bona estona. De fet, aquests mobles ja estan pensats amb aquest objectiu: devorar les nostres ganes de fer coses i menjar-se’ns els dies i les hores, que mai no tornen.
Quàntes vegades hem dit o hem sentit dir “jo ja no tinc edat per a aquestes coses!” Voleu dir que no n’abusem una mica massa d’aquesta excusa? És cert que el temps passa però, què passa amb els nostres cossos quan el temps passa i no els fem moure? La musculatura necessita els seus moments de repòs, evidentment però, si no la fem treballar, perd el seu to i, quan la volem fer moure, grinyola per tot arreu.
Si ens mantenim actius, el cos funciona millor i, sí, el temps passa però no ho notem tant alhora que el disfrutem i el vivim, que per això estem al món, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA