Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2020
Per demarcacions, la de Lleida és la que ha experimentat un major avenç (VAB 2,3 %), tot i que amb contrastos en els seus eixos territorials.
D’una banda, el Pla de Lleida destaca com el de major creixement (2,6 %), empentat per l’alça dels serveis (3,8 %). De l’altra, les Comarques de Muntanya són les que experimenten el menor de tot el país (0,5 %), per la davallada de la indústria i un terciari feble. Aquestes conclusions han estat presentades avui pel catedràtic emèrit de la UAB i director de l’estudi, Josep Oliver, i el director de Zona de BBVA a Lleida, Víctor Blasco.
Els registres econòmics de Catalunya a l’exercici del 2019 han significat el final de l’etapa expansiva encetada la segona meitat del 2013 i consolidada a partir del 2014, abruptament portada al final per la irrupció del Covid-19 en el 2020. En aquests anys, el creixement mitjà del PIB català ha estat d’un notable 2,8 %. Tanmateix, després dels forts augments per sobre del 3% dels exercicis 2015-17, a partir d’aleshores ja es va assistir a una reducció d’aquells intensos avenços. L’Anuari Econòmic Comarcal 2020 de BBVA conclou com, en el decurs del 2019, els signes d’alentiment eren evidents. En aquest sentit, es fa palès amb l’avenç del VAB de 2,1 % el 2019, comparat amb el 3,6 % del 2017 i el 2,5 % del 2018.
La dinàmica sectorial a Catalunya el 2019 mostra continuïtat en la terciarització tant en VAB com en ocupació, un menor creixement industrial, un avenç de la construcció i una evolució negativa del primari.
Territorialment, els resultats del 2019 destaquen al Pla de Lleida com la zona de major creixement del país (2,6 %), unes comarques empentades per l’alça dels serveis i un avenç moderat de la indústria. Al Pla de Lleida li segueix l’eix Metropolità de Barcelona (2,3 %) que, tot i la moderada caiguda de la indústria, ha pogut créixer prou recolzat en l’avenç terciari. A continuació, i ja per sota el conjunt de Catalunya, apareixen les comarques de l’eix de Girona (1,5 %), amb un terciari que ha avançat moderadament mentre la indústria ha frenat l’increment d’aquestes comarques. Amb avenços menors, segueixen les Terres de l’Ebre (1,3 %) i les comarques del Camp de Tarragona (1,1 %), i finalment les Centrals (1,0 %) i les de Muntanya (0,5 %).
El Pla de Lleida lidera el creixement de Catalunya
El Pla de Lleida va presentar el 2019 un augment del VAB del 2,6 %, liderant el creixement català. Se’n deriva d’una dinàmica particularment positiva dels serveis (3,8 %), que compensa parcialment els avenços febles de la indústria (1,4 %) i construcció (1,9 %) i la pèrdua del primari (-4,8 %). Els resultats del terciari expressen l’important avenç dels serveis privats (4,1 %), amb increments destacats en el comerç (3,8 %), les activitats professionals, científiques i administratives (6,3 %) i transport i emmagatzematge (4,3 %), que s’afegeix a la millora dels col·lectius (3,1 %).
Mentre que el modest creixement industrial recull l’empenta feble de les manufactures (0,8 %), per un lleu descens d’alimentació, begudes i tabac (-0,2 %), que no ha pogut ser compensat per la destacada millora de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (7,4 %), combinades amb un ascens destacat de les d’energia, aigua, gas i reciclatge (3,8 %).
De la seva banda, l’1,9 % d’alça de la construcció al Pla de Lleida el 2019 és el reflex d’un comportament particularment favorable de la branca d’edificació i promoció immobiliària (5,2 %), amb el suport d’avenços de l’obra civil, reflectint els 482 habitatges iniciats i l’increment del 2,5 % en l’afiliació.
Finalment, el primari al Pla de Lleida, davalla pel descens en la seva principal branca, la ramaderia, per una caiguda destacada en aviram (-19,9 %) i porquí (-12,1 %), mentre que el VAB agrícola creix de forma més destacada empentat en els augments de fruita fresca (15,4 %), que compensen la davallada dels cereals (-30,3 %).
Les Comarques de Muntanya tanquen el creixement català
El 2019, les davallades del primari (-4,0 %) i, en particular, de la indústria (-1,1 %) a les Comarques de Muntanya, sumades al creixement feble terciari (1,0 %) i a l’1,8 % de la construcció, s’han traduït en un augment del VAB d’un molt baix 0,5 %, el més reduït dels aconseguits pels diferents eixos del país.
Els registres agregats del 2019 reflecteixen l’augment feble dels serveis, que expressa l’estancament pràctic dels serveis privats (0,3 %), per la moderació a l’hostaleria (0,8 %) i la davallada en comerç (-2,1 %), ja que els col·lectius varen créixer d’un prou elevat 3,3 %.
Pel que fa a la indústria, la davallada el 2019 és el reflex de la de les branques de l’energia (-0,9 %), les més importants del sector.
Mentre que la millora de la construcció a les Comarques de Muntanya el 2019 expressa la recuperació de l’edificació i promoció immobiliària (2,8 %), la branca principal del sector reflectint els 248 habitatges iniciats i l’increment del 3,6 % en l’afiliació.