En Joan Bellmunt, escriptor, recollidor i explicador de llegendes i tradicions de les terres de Ponent, contava, a les seues conferències, que en aquells temps en què les famílies romanien juntes a les cases fins que algun dels seus membres marxava a una altra casa per casar-se, o s‘acollia qui procedia d’una altra família, quan es feia fosc, la canalla es reunia al voltant del padrí i li demanava que els expliqués un conte.
Els murs de les cases protegien els seus membres, units per llaços familiars, de les inclemències del temps. Avui en dia, les famílies acudeixen a les cases com qui va a un hotel, per menjar, dormir i mirar pel·lícules en alguna pantalla. Tornant a en Joan Bellmunt, ”ens estem deshumanitzant!”, deia amb pena.
La intel·ligència artificial no només ens evita i impedeix pensar, ens està insensibilitzant. Podem sentir que h ha guerres, assassinats, violacions, com aquell qui sent ploure, freds, impassibles, no reaccionem. Els sentiments, les emocions, rarament es comparteixen.
Les parets de les cases no apleguen, aïllen aquells que, sols i en silenci, hi habiten. La vida és menys vida si els lligams socials es fan miques per manca d’ús. El silenci, la separació, la manca d’objectius comuns, es viu en solitud enmig d’una multitud anestesiada. Viure en ramats incomunicats del món ens fa presa fàcil de les classes dominants, que fan i desfan a plaer. Involucionem enlloc d’evolucionar. El món com el vàrem conèixer s’està desintegrant i no ens n’adonem.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA