FRASES. REFLEXIONS. BON DIA, I BONA HORA. Cada dia un mot, una frase, un refrany, un proverbi, un adagi, una màxima, un aforisme …
El més escandalós que té l’escàndol és que un s’hi acostuma
Aquesta frase el que vol remarcar és la força corrosiva de la normalització: allò que en un primer moment ens indigna, si es repeteix o es manté prou temps, acaba deixant de sorprendre’ns i l’acceptem gairebé com a part del paisatge.
És un avís sobre com l’hàbit pot tornar tolerable allò que en realitat no hauria de deixar mai d’escandalitzar-nos (la injustícia, l’opressió, la violència).
Per a Simone de Beauvoir, cada individu té la responsabilitat ètica de no acostumar-se al que és intolerable. La passivitat, l’acceptació i la indiferència són formes de complicitat amb l’opressió.
Aquesta frase és una advertència política i existencial: l’“hàbit” d’acceptar el que indigna és una trampa que permet que les estructures injustes es perpetuïn.
Hi ha molts exemples que mostren com allò que en principi ens hauria d’indignar passa a ser percebut gairebé com a “normal”:
Crisi climàtica: onades de calor extremes, sequeres i inundacions es multipliquen, però els governs i la ciutadania sovint continuen actuant com si fossin episodis inevitables, no conseqüències d’un sistema insostenible.
Migracions i morts al mar: milers de persones moren cada any a la Mediterrània o a altres fronteres. Tot i ser una tragèdia humanitària constant, apareix als mitjans gairebé com una estadística més, com si fos “part del paisatge”.
Desigualtat econòmica: la concentració de riquesa en mans d’uns pocs i la precarització de moltes vides generen indignació esporàdica, però el sistema que ho fa possible continua funcionant amb plena acceptació social.
Violència de gènere: tot i els avenços legals i socials, els feminicidis o les agressions masclistes sovint són relatades de manera rutinària, com si fossin inevitables, quan haurien de provocar una reacció sostinguda i transformadora.
Conflictes armats i guerres cròniques: quan una guerra dura anys, la cobertura mediàtica i la reacció internacional disminueixen, i la població mundial s’hi “acostuma”, tot i les víctimes quotidianes.
En tots aquests casos hi ha un procés de desensibilització: el que hauria de ser intolerable deixa de sorprendre’ns i es tolera, i ens acostumem a l’escàndol