Sr. director:
Al llarg dels darrers anys, la paraula ‘feminisme’ ha anat escampant-se en molts contextos, en alguns, envoltada d’una connotació negativa, fins a fer-se un lloc en qualsevol debat polític o de bar. El feminisme no és odiar els homes, ni voler la supremacia de les dones. No és una moda ni que molt ho sembli, com molts altres debats que ja coneixeu i conviviu amb ells.
La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix el feminisme com «el principi d’igualtat de drets de la dona i l’home, així com el moviment que lluita per la realització efectiva en tots els ordres del feminisme». Així i tot, encara hi ha poca gent i sobretot homes que decideixen a declarar-se obertament feministes o a donar suport a aquesta ideologia per part d’alguns grups a causa del desconeixement del seu significat.
A conseqüència, des de totes les institucions s’ha posat fil a l’agulla perquè les dones s’apoderin davant un creixement desmesurat de la violència masclista i les violacions cap a dones que va creixent de forma molt preocupant a Lleida.
La gran majoria de partits avalen aquest tipus de polítiques de foment de la igualtat de gènere i de respecte cap a les dones. Excepte l’extrema dreta espanyola i de sectors negacionistes: entre ells la majoria d’homes que no s’atreveixen a dir que donen suport al moviment feminista. He d’admetre que el govern espanyol està fent una excel·lent gestió en les seves polítiques socials i de feminismes que afavoreixen els drets humans i civils (que fins ara estaven lluny de ser respectats) i una bona idea seria poder posar en marxa un carnet per punts de civisme. Trobo correcte que sancioni l’incivisme i així fomentar el respecte, convivència i l’igualat de gènere en tots els entorns vitals.
Algunes persones són negacionistes en aquest tema i altres atempten directament contra la llibertat d’identitat sexual (LGTBIQ+) però tard o d’hora ho entendran. O si no, que passegin uns minuts per l’Eix Comercial o pels pubs de la Zona Alta (Ricard Vinyes de Lleida) i veuran que és un moviment és d’allò més transversal i majoritari.
En el passat molta gent era masclista i practicava la xenofòbia cap a les dones per manca d’educació i perquè no interessava a l’estat «de dret». Tampoc s’han respectat les diferents orientacions sexuals des de fa molt temps, s’han exclòs moltíssimes persones de molts entorns (laboral, social, escolar, familiar…).
Les dones han estat víctimes d’aquell masclisme tan arrelat durant moltes dècades, pel simple fet de normalitzar-ho i ara sembla que el feminisme va creixent com a moviment transversal entre la societat espanyola i això ho trobo justificable i un avanç cap a una societat moderna i avançada.
No obstant crec que és preocupant que hi hagi moviments que promoguin l’odi cap als homes. Lamento i em preocupa molt que encara hi hagi gent que els feminismes són una invenció de la societat actual liberal i això provoca un enfrontament entre sexes que pot durar dècades. També és lamentable la supremacia de l’home , quan mira de menysprear-les i només poden estar tranquils si se’n van cap a un moviment d’extrema dreta que té molts adeptes perquè no saben admetre la realitat i diferencia entre el bé i el mal. M’alegro molt que les dones tinguin la iniciativa elles sempre que vulguin, ja que fins ara, posant com a exemple els nostres entorns d’oci l’home dominava la dona de forma discriminatòria. Ara no és així. Els feminismes són beneficiosos per tothom sempre i que siguin pacífics, integradors i mancats d’odi i violències. L’estat ha d’atrapar totes les màfies o persones que no són de bé i que utilitzen el xantatge i la violència als seus domicilis o carrers contra aquests col·lectius que he esmentat.
Crec que no ens ajudarà tampoc que el «feminisme radical» creixi entre nosaltres (que és tot aquell que fa tot el possible per odiar els homes).
Crec que hauríem de ser tots una mica més assenyats, respectuosos i civilitzats perquè si no en un futur tots haurem de rebre formació per identificar o evitar caure en les violències de gènere tan esteses a les ciutats i municipis. S’acosten les eleccions i hem de decidir si volem continuar amb aquestes polítiques o si del contrari anem enrere quaranta anys.
Josep Maria Castells i Benabarre
Divulgador social, emprenedor i fundador d’ElMercadal.cat