En Comú Podem Terres de Lleida hem preguntat al Govern quines mesures prendrà per acabar amb els robatoris de campanes d’esglésies i santuaris, com el de Granollers de Segarra o de Camp-real. Preocupats per la reiteració d’aquests episodis, denunciem la situació i fem arribar una sèrie de preguntes al Govern de la Generalitat, formulades a través de la diputada Conchi Abellán, responsable del grup parlamentari d’En Comú Podem a la Comissió de Cultura.
Malauradament aquesta setmana ha estat notícia el robatori de les campanes del santuari de Camp-real, a Massoteres (comarca de La Segarra). El crim ha estat possible gràcies a l’aïllament del temple i del fet que no hi arriba l’electricitat necessària per posar-hi una alarma, cosa que comporta que, de comú acord del rector i l’alcalde del municipi, s’hagi decidit no reposar les campanes pel risc que se les tornin a emportar.
Més enllà del valor històric i sentimental de les campanes, cal recordar que el Govern de la Generalitat, el 24 d’octubre de 2017, va declarar els tocs de campana com a element festiu patrimonial d’interès nacional, reconeixent el seu valor festiu, patrimonial i identitari. La campana és un nexe i un facilitador de la vida comunitària, un mitjà de comunicació immediat i eficaç, que marca i estructura el temps, el quotidià i l’extraordinari i els tocs de campana formen part substancial del ritual festiu de les comunitats.
El trist episodi viscut aquesta setmana no és cap novetat a les nostres contrades ni és un fet aïllat. Entre d’altres, es compten el robatori de les campanes de l’ermita de la Marededéu de Coll de Bas (al municipi de Carme, a l’Anoia, al novembre de 2012), de l’església de Sant Jaume de Granollers (al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, al juny de 2011), a l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Arient (al municipi d’Artesa de Segre, al febrer de 2012), a la capella de Santa Magdalena de l’Espelt (al municipi d’Òdena, a l’Anoia, al març de 2012), a l’església de Sant Pere de Castellnou d’Ossó(al municipi d’Ossó de Sió, a l’Urgell, al febrer de 2013) o a la capella de Sant Bernat d’Olot (al febrer de 2018).
Per tot això, hem preguntat al Departament de Cultura de la Generalitat si té constància d’aquests fets, si té previst el Govern de Catalunya desplegar algun tipus d’acció per tal d’acabar amb el robatori de campanes i, per últim, si la Generalitat té algun conveni amb els Bisbats catalans, titulars dels temples on són les campanes, per a establir protocols de protecció de les mateixes.
Davant d’aquests fets, els comuns recollim demandes d’entitats com l’associació Fòrum l’Espitllera i l’Agrupació Seny Major, de la Segarra, o la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya, que han alçat la veu d’alarma i han demanat que totes les administracions implicades i l’Església Catòlica actuïn per posar-hi fi.
Pots llegir AQUÍ el document sencer amb les preguntes al Parlament.