Hi ha una expressió francesa que m’encanta i és “appeler un chat, un chat” (anomenar gat a un gat) i és que estem tan acostumats a dir o sentir una cosa, quan se’n vol dir una altra, que, ben sovint, no sabem què pensar respecte d’allò que sentim. I ja no entraré a parlar de polítics ni de metges, perquè no ho acabaríem mai.
Habitualment, quan ens referim a algú de qui sabem nom, adreça, gustos … solem dir que el “coneixem”, tot i que conèixer algú és quelcom més que saber allò que molta altra gent també pot saber. Si coneguéssim algú de veritat, no ens enduríem les sorpreses o desenganys que ens podem endur arran d’algunes situacions més o menys complexes.
Una altra expressió que utilitzem habitualment quan ens referim a algú que sentim proper a nosaltres és “som amics”, sobretot en el món de les xarxes socials. Hi ha gent que presumeix de tenir milers “d’amics”, de veritat? milers? Potser hem banalitzat aquest terme i per això, sovint, passa el que passa i llavors hi afegim el qualificatiu bon o mal amic, quan tothom sap molt bé que un Amic només és bo, no hi ha mals amics.
Un amic és algú de total confiança a qui no cal explicar-li gran cosa per a que sàpiga com ens trobem, com ens sentim. I tampoc no cal explicar-li què necessitem arribat el cas de tenir necessitat d’algun tipus d’ajuda.
Tornant a l’expressió francesa, si donéssim a les paraules el sentit que realment tenen, ens estalviaríem que mai ens “donessin gat per llebre”, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA