S’atansa el 8 de març, dia de la celebració de l’alliberament de la dona a tot el mon. Una fita d’envergadura historica. La condició de la dona ha estat des del començament de la civilització, sotmesa a unes dures regles restrictives de comportament i marginació, dictades pels homes, detentadors del poder físic primer i social i polític després, amb poquissimes, efímeres i parcials excepcions, com van ser la societat de l’antic Egipte, Sumeria, i pot ser alguna mes.
A mesura que el mon del treball i de les guerres anaven creixent, també ho feia l’estructura social, i alhora la pressió i marginació de la dona, solament la salvava la maternitat, la cura de la casa, i alguna cosa més. Van haver algunes excepcions, poques, per exemple dins de l’Església on el català Sant Ramon de Penyafort va fer posar en la petició de matrimoni, que també es demanes a la dona le conformitat de l’enllaç amb el futur marit, abans solament ho determinava l’home, També algunes abadesses destacades de l’edat mitjana, com l’alemanya Hildebrandt, i alguna francesa, i la seglar Joana d’Arc, i algun mes, també es van revelar i ho van pagar amb la mort a la foguera.
La Inquisició malgrat ser implacable i cruel, no va matar l’esperit, l’anel de llibertat, avui ho veiem amb l’esperança de moltes dones a l’iran, i altres llocs. En la revolució industrial, es van endurir molt les condicions, ara d’explotació laboral, gairebé d’esclavitud a les dones, però la nova era portava també la coordinació i la solidaritat, la revolta va se esclafada, però l’esperit va continua creixent. Pas a pas el mon feminista, sufragista, i d’altres formacions, van anant creixent especialment al mon occidental, amb la comprensió i també ajuda cada vegada més nombrós, del mon masculí.
A casa nostra, superada la dictadura, ara ja amb la democràcia, i amb la recordança de la República, la nova legislació i els nous costums alliberadors es van imposar, avui deu n’hi do com s’ha avançat, tot i que encara queda molt per fer. A casa nostra i a tota Europa, es va legislar amb il.lusio i bona fe, però en alguns llocs com aqui, massa de pressa, i no és va tenir en compte la diversitat i trascendencia de la feina que feien les dones a les cases, les conseqüències, i les conseqüències de les conseqüéncies, ara les tenim. La dona, sotmesa al tancat mon familiar s’ha alliberava, anava a l’escola, a la universitat, s’incorpora al mon laboral, professional, al públic, etc.molt bé, s’havia de fer, però en aquestes condicions la dona va deixar de tenir fills, perquè no podia amb tot, com es natural.
La natalitat a Catalunya ha estat i segueix sent la mes baixa de mon o gairebe. Va deixar d’haver-hi relleu generacional, especialment al mon laboral. La economia estava en perill. Amb urgència es va haver d’acceptar una immigració, d’on sigui, la necessària o no, tant legal com il.legal, preparada o no, integrable o no, amb actituds pro delincuencials o no, com sigui, perquè com no s’havia previst no havia res preparat, i així continuem, aquest es el problema que pot acabar malament, ara cal cercar-ne solució. Es una situació difícil, especialment quan manquen les eines politiques necessàries.
Per solucionar la causa inicial, hem d’omplir amb quantitat suficient, i amb molta més cura i amplitud de servei, de com s’està fent ara, els sectors de feina que ha deixat de fer la dona, com son llars d’infants, geriàtrics, centres per adolescents, centres de formació laboral, anar a comprar, etc. en condicions de no augmentar l’ocupació personal com està passant ara, o indemnitzar-lo, per establir-ne una igualdad en l’aportació del treball social, tant de la dona com de l’home, no pot ser que la dona o l’home, tinguin de trencar l’horari laboral per recollir els nens, o fer la compra per exemple, primer ha de ser el foment i cura de la natalitat i la infantesa, que l’horari laboral, cal donar-hi solució.
Hem d’anar junts homes i dones, per un mon viable, mes lliure, igualitari i solidari.
Miquel-Àngel Soriano-Montagut i Marcos