Com cada dos mesos, des de fa uns quants anys, havia d’enviar la lectura del comptador del gas, del pis on vivien els meus pares, a la companyia corresponent. Marco un número de telèfon i vaig seguint les indicacions de la veu enregistrada. De sobte, la veu diu: “ho sento, no l’he entès!”, torno a marcar el número sol·licitat i la veu torna a repetir “ho sento, no l’he entès”!.
El que no entenia res era jo! Després de tants anys, i sempre m’havien ”entès”. No m’he volgut donar per vençut, ni preocupar-me. He marcat un altre número de telèfon i una veu humana ha respost: “bon dia, l’atèn Sílvia, en què puc ajudar-lo?” I, en pocs minuts, tema resolt.
Què havia passat, no ho sé ni m’hi vull capficar. Una pregunta em balla pel cap des de llavors: què hauria passat si, enlloc d’una lectura s’hagués tractat d’un accident de trànsit i algú, confiant en ser atès per la seva asseguradora, sent una veu que li diu “ho sento, no l’he entès!’ Prefereixo no imaginar-m’ho. Això és la “intel·ligència artificial”? O, què passaria si tot s’hagués de pagar amb targetes de crèdit i hi hagués un bloqueig informàtic que ho impedís? En el món de la informàtica, avui, tot és possible, oi? Que ens quedem totalment aïllats i indefensos del tot perquè la IA s’ha tornat tonta, també és possible, oi?
Estem cedint el pas a les màquines que envien a l’atur les persones que resolen els problemes. Ens hem parat un moment a pensar-ho?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA