El llibre més personal de Lladonosa, en què no es mossega la llengua parlant sobre la cuina moderna i els cuiners dels darrers anys.
Aquest recull d’entrevistes a Josep Lladonosa i Giró és com un relat autobiogràfic del cèlebre cuiner i el seu temps. Lladonosa hi parla de l’evolució de la cuina a casa nostra, de la cuina en general i de la mateixa professió de cuiner, i també del canvi en els ambients socials, culturals i polítics que l’han acompanyat.
Al llarg de les converses, l’alguairenc no s’està d’evocar els aspectes més crus de la seva vida, de dirigir crítiques acerbes a l’evolució —segons ell, aberrant— de la professió, ni de reivindicar-se com a treballador de la cuina i com a pioner en l’estudi, la divulgació i la dignificació del patrimoni culinari català.
Josep Lladonosa i Giró. (Alguaire, Segrià, 1938)
És una figura cabdal de la història de la gastronomia catalana, amb un gran prestigi com a cuiner i com a teòric i historiador. Ha fet una gran tasca de recerca sobre la cultura del menjar a Catalunya, documentada des de l’edat mitjana, i ha escrit nombrosos llibres de cuina de divulgació, alguns dels quals han estat traduïts al francès i a l’anglès.
Ha treballat en més de quaranta restaurants i fins a la jubilació va ser cap de cuina del cèlebre establiment barceloní 7 Portes. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.